EL TEMPS NO S'ATURA



EL TEMPS NO S'ATURA

La vida és una tasca que ens hem endut per fer a casa.

Quan un mira… ja són les sis de la tarda;
quan un mira… ja és divendres;
quan un mira… ja s'ha acabat el mes;
quan un mira...ja s'ha acabat l'any;
quan un mira… ja han passat 50 o 60 anys!
Quan un mira… ja no sabem on són els nostres amics.
Quan un mira… hem perdut l'amor de la nostra vida i
ara és tard per tornar enrere.

No deixis de fer quelcom que t'agrada per manca de temps.
No deixis de tenir a algú al teu costat,
perquè els teus fills aviat no seran teus,
i hauràs que fer quelcom amb aquest temps que et queda,
on l'únic que trobarem a faltar
serà l'espai que només es pot
gaudir amb els amics de sempre.
Aquest temps que, malahuradament, no torna mai…
Cal eliminar el DESPRÉS

Després et truco.
Després ho faig.
Després ho dic.
Després canvío.
Deixem tot per després
com si el després fos el millor…

Perquè no entenem que després el cafè es refreda,
després la prioritat canvia,
després l'encant es perd,
després l'aviat es converteix en tard.
Després l'enyorança passa,
després les coses canvien,
després els fills creixen,
després la gent es fa vella,
després el dia és nit,
després la vida s'acaba.
No deixis res per després
Perquè en la espera del després,
tu pots perdre els millors moments,
les millors experiències,
els millors amics,
els amors més grans.

Recorda que el després pot ser tard.
El dia és avui
ja no estem en edat de postposar res.


NOTA: Si t'ha agradat, si us plau comparteix. I si vols fer algun comentari, em serà útil i de gran interès. Gràcies.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81


LA FRASE D'AVUI



Georg Christoph Lichtenberg: "Una idea càlida pot assolellar un dia sencer."


NOTA: Si t'ha agradat, si us plau comparteix. I si vols fer algun comentari, em serà útil i de gran interès. Gràcies.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81

ELS ABUSOS SEXUALS A LA INFÀNCIA (1)



Els abusos sexuals a la infància són un dels temes més delicats i difícils de tractar des de tots els àmbits. És un dels fantasmes que passen pel cap de tots els pares i mares en algun moment. Com succeeixen? Com ho podem detectar? Quines conseqüències tenen? Es poden evitar? Intentaré abocar una mica de llum en aquest controvertit tema.
  • Segons les estadístiques, una de cada 4 o 5 persones, majoritàriament dones, han patit abusos sexuals en algun moment de la seva infantesa o adolescència.
  • Es considera abús sexual, des de l'exhibició deliberada dels genitals amb intencions sexuals, mostrar-los pornografia, obligar al nen o nena a realitzar tocaments a l'adult, tocar als nens amb intencions sexuals, fins a violacions clares.
  • Les conseqüències són més greus, depenent del grau d'abús i la durada en el temps, que pot ser des d'un episodi aïllat fins a anys de patiment de l'abús. Cal afegir aquí el parentiu, freqüent, que converteix l'abús en incest i agreuja les seqüeles.
Tot i el fantasma que tots tenim del pervertit que aprofita els vestidors dels nens, el cinema o la porteria fosca, la majoria dels abusos succeeixen en l'entorn més proper al nen o nena.
  • Acostumen a ser familiars o persones properes, que s'aprofiten de la confiança, perquè els nens i nenes saben que són amics o coneguts dels pares i hi confien.
  • Tots hem sentit de petits la frase “no parlis amb desconeguts”, “no acceptis regals ni caramels d'un desconegut”.
  • A ningú li van dir “no et refiïs del veí de dalt”, o “vigila amb el pare de la teva amigueta”. Però es clar, no podem ficar al nen o nena en una urna, ni podem viure constantment amb la por i la desconfiança.

Com podem notar que un nen o nena està patint abusos?
  • Quan es tracta d'un episodi aïllat, malauradament ho descobrirem massa tard: només podem prevenir als nens, de manera general.
  • Quan és un abús continuat en el temps, hi ha una diferència depenent de l'edat del menut.
  • Els nens i nenes petits, de 6 anys o menys, probablement començaran a tenir una conducta “sexualitzada” que cridar l'atenció: no s'ha de confondre amb l'interès o curiositat que se'ls desperta cap als 3 o 4 anys, que tenen tendència a explorar el seu propi cos i els dels amics i amigues.
  • El nen o nena que pateix abusos d'un adult, pot “buscar” els adults, tenir una obsessió pels genitals, una actitud provocativa...
  • També dibuixarà la figura humana amb genitals, cosa que els altres nens no fan.
  • Els mestres, monitors, etc. acostumen a ser els que ho detecten. Recordo un cas d'una nena de 5 anys que es rentava les mans de manera obsessiva, dient que “les tenia brutes”: el motiu és fàcil d'endevinar. També hi ha nens que “juguen” a tenir sexe amb les nines.
  • Quan són tant petits, introdueixen la sexualitat dins la seva vida com una cosa normal. No tenen prou criteri per distingir “el que es fa i el que no”. La feina dels educadors, pares, terapeutes serà, un cop detectat l'abús i apartada la criatura de l'abusador, ensenyar el que pot fer i el que no, tenint gran cura de no culpabilitzar al menut. Pensem que els nens tenen una gran tendència a culpabilitzar-se de tot. I en cas d'un abús, ni el nen ni els pares ni els educadors en tenen la culpa. L'únic culpable és l'abusador.
  • Tot i que no sigui fàcil hem d'intentar no dramatitzar la situació: ha passat, el mal està fet, i cal evitar estigmatitzar la criatura. Amb molta cura, anar-li dient “això no és normal, això no està bé”.
  • L'ajuda dels professionals és bàsica, tant per al menor com per als pares, que se senten terriblement culpables per no haver-ho pogut preveure o evitar.


NOTA: Si t'ha agradat, si us plau comparteix. I si vols fer algun comentari, em serà útil i de gran interès. Gràcies.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81

Entrades populars