Una conversa entre Sant Jordi i el Drac

De com, sovint, ens centrem més en fer allò que s’espera de nosaltres, que en escoltar allò que veritablement volem fer
 
 
SANT JORDI:  Ja et vaig dir que jo també era partidari d’una treva per poder celebrar el dia del llibre amb tranquil·litat, encara que sigui només una vegada a les nostres eternes vides. Ramblejar entre parades de llibres i poder-me’n comprar un, em resulta més estimulant que tornar a representar per enèsima vegada la nostra lluita.
Lluitar, lluitar i lluitar: aquesta és la conducta que s’espera de mi. I jo que, molts cops, deixaria les armes i em posaria a llegir...
 
EL DRAC:  Per la treva d’avui, tu deixes d’atacar-me, ni que sigui de paraula, i jo deixaré de riure’m d’un personatge com tu, que encara va vestit com els guerrers de l’edat mitjana. Mirem de passar un bon dia i d’entendre’ns, almenys fins que toquin les dotze campanades de la mitjanit.
 
SANT JORDI:  Et rius de mi perquè vaig vestit de guerrer, però aquesta roba que a tu et sembla ridícula –i a mi també- és una imposició social. L’escut i l’espasa són una nosa. La meva cota de malla em fa calor. El casc em produeix mal de cap. Però ningú no espera que sant Jordi dugui, posem-ne per cas, uns texans i una samarreta de cotó. Com ningú no admetria que un executiu d’una empresa portés bermudes verdes i sandàlies vermelles. En fi, viure atrapat en un rol que t’imposen és una murga. Qui sap si no m’agradaria més ser princesa i deixar que alguna vegada sant Jordi em salvés a mi... A tu no t’esgota haver de fer sempre el paper que t’han adjudicat? No voldries sortir-ne algun cop?
 
DRAC:  I tant que m’esgota! Quan tot això de Sant Jordi i el drac va començar, el món era ben diferent. No feia falta salvar princeses perquè els dracs no les teníem presoneres. I vivíem en terres pantanoses que ara ja no existeixen perquè els humans són tant depredadors que les han convertit en deserts.
 
SANT JORDI:  Jo també enyoro aquells temps de boscos verds i mars d’espigues daurades. Si fins i tot el meu nom ho denota! Jordi, segons l’etimologia grega, significa “el que treballa la terra”. I així era com vivien els nostres ancestres: dels conreus. Ara encara hi ha persones que s’hi dediquen; el problema, però, és que la terra ja no és la mateixa perquè, efectivament, com a espècie predadora, n’hem abusat, i molt.
 
Fulletó editat pel Banc Sabadell, de Gemma Lienas i Rosa Regàs
Transcripció parcial.

 
Telf.: 605 52 52 81


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars