La galleda xinesa

Una anciana xinesa tenia dues grans galledes, que penjaven de cada extrem d’un pal, que ella carregava a l’esquena per anar a buscar aigua.
 
 
Una d’aquestes galledes estava esquerdada i l’altra era perfecta, per això una arribava sempre plena al final de la caminada des del torrent fins la casa, i l’esquerdada sempre arribava mig buida.
 
Durant molt de temps la dona arribava a casa seva solament amb una galleda i mitja d’aigua.
 
Naturalment, la galleda perfecta n’estava molt orgullosa del seu propi resultat, però la galleda esquerdada s’avergonyia del seu defecte que feia que solament aconseguís la meitat d’allò que havia de fer.
 
Després de dos anys, de reflexionar sobre la seva pròpia i amarga derrota per estar esquerdada, la galleda va dir a la dona en el camí de tornada:
 
“M’avergonyeixo de mi mateixa, perquè aquesta esquerda que tinc em fa perdre la meitat de l’aigua que portes amb tant d’esforç pel camí fins a casa teva”.
 
La dona va somriure i li digué:
 
“¿T’has fixat quines flors tan precioses creixen solament al teu cantó del camí?”
 
 
“Jo sempre he reconegut el teu defecte, i vaig plantar llavors de flors al teu cantó del camí. I cada dia, quan tornàvem, tu les regaves. Durant dos anys he pogut recollir aquestes bellíssimes flors que guarneixen la meva taula.
Si tu no fossis com ets, jo no tindria aquestes meravelles a casa meva.
Cadascú de nosaltres tenim algun defecte. Però el defecte que cadascú de nosaltres tenim, és el que fa que la nostra convivència sigui interessant i gratificant.
És important acceptar a cadascú pel que és i descobrir allò que té de bo dins seu”.
 

Telf.: 605 52 52 81




Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars