El malson de la Ventafocs

(Dedicat a R)

Apunts per despertar i sortir del conte

Conte escrit per Nunila, conta-contes, a petició de Júlia Massip i Chus Martínez, psicòlogues del Centre de Serveis Socials del Guinardó, per sensibilitzar sobre el tema dels maltractaments a les dones. Editat per l'Ajuntament de Barcelona.

  
I la Ventafocs es va calçar la sabata de vidre i el seu peu hi va encaixar perfectament. I es van casar, van ser molt feliços i van menjar anissos. I vet aquí un gos, vet aquí un gat, vet aquí que aquest conte s'ha acabat...

Però aquest conte no ha acabat. Resulta que a la Ventafocs no li agradaven els anissos però constantment els havia de cuinar perquè eren el plat preferit del príncep.

La Ventafocs intentava cuinar-los de totes les maneres possibles però no sempre agradaven al príncep, i aquest li reprotxava. A més sempre havia de dur les sabates de vidre, que eren de taló. La Ventafocs, sempre dalt d'aquelles sabates, tenia molt mal d'esquena. I entre això i estar cuinant anissos tot el dia, cada cop se sentia més fastiguejada.

El seu estimat no era com ella havia somiat. Ans al contrari. La insultava i la menyspreava, l'obligava a anar amb els talons, li deia que sense elles estava lletja, i que el menjar estava dolent.

Cada cop estava més trista, i es preguntava què era el que li estava passant, per què el seu príncep no era com ella l'havia esperat sempre. Seria per culpa seva?

La Ventafocs intentava agradar al príncep sempre, encara que li fes mal l'esquena i l'ànima, però quan no podia més es treia les sabates i caminava descalça, però sempre d'amagat i sentint-se culpable.

Així varen passar molts anys en els quals el dolor i la tristor van envair del tot a la Ventafocs, ja que cada cop el príncep la tractava pitjor.

Quan se sentia molt malament intentava recórrer a algú perquè la consolés, però ningú la comprenia, o li deien: “el teu lloc està al costat del príncep”.

De mica en mica va deixar de queixar-se, perquè no valia la pena, i es va anar quedant sola.

En la seva soledat es va anar adonant de la seva realitat: que el príncep l'estava maltractant i que ella no tenia la culpa del que estava passant.

Ella només volia fer feliç al príncep. Però ell no canviaria mai, per molts anissos que li cuinés o per molt bonica que es posés.

El seu príncep blau s'havia convertit en un ogre. Aquest no era el somni que havia tingut a la casa on vivia de petita, quan creia que un príncep la salvaria.

Ara, després de tants anys de sofriment, es va adonar que l'única que la podria salvar era ella mateixa.

Però també sabia que necessitava ajut, així que per segona vegada en la seva vida va invocar a la Fada. La Fada va aparèixer de seguida i la va abraçar i consolar durant hores. Durant aquestes hores la Ventafocs va plorar i va plorar tot el que no havia plorat des de feia anys. I quan va acabar, va ser com si se li hagués buidat l'ànima de totes les penes i ara hagués de començar a omplir-la de coses boniques.

Epíleg:
La Ventafocs ho va aconseguir. Va deixar els talons i els anissos i es va convertir en cuinera vegetariana. I ara està treballant amb d’altres dones com ella: Blancaneus i la Bella dorment que ja havien despertat, la Caputxeta vermella que havia deixat el caçador per violent, la Rateta presumida que havia canviat el llacet per l'autoestima. I entre totes decidiren canviar els seus papers en els contes i començar-ne un de nou.

Hi havia una vegada unes dones que no estaven soles...


Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars