R. Tagore: "Duré mar endins la meva barca"

Avui vull compartir amb vosaltres un poema de R. Tagore que m'agrada molt. Parla de què, quan ens proposem un objectiu, hem d'anar-hi de front i no desviar-nos del nostre rumb, passi el que passi. Aquí us el deixo, a veure si us agrada tant como a mi:


Creient veure el teu rostre,
vaig aturar la meva barca enmig de la foscor.

Ara el matí es desfà en somriures
i les flors primaverals obren les seves poncelles.

Però encara que la llum s’esvaeixi
i que les flors es marceixin,
jo duré mar endins la meva barca.

Quan em vas fer un mut senyal,
el món s’adormia i no hi havia res dins la foscor.

Ara les campanes repiquen sorollosament
i la barca és carregada d’or.

Però encara que les campanes es tornin silencioses
i la meva barca sigui buida,
jo la duré mar endins.

Algunes embarcacions han marxat,
d’altres no estan a punt encara,
però jo no em quedaré enrere.

Les veles són inflades
i els ocells vénen volant des de l’altra riba.

Però encara que les veles es desinflin
i que es perdi el missatge de l’altra riba,
jo duré mar endins la meva barca.

Rabindranath Tagore



Telf.: 605 52 52 81


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars