El tresor enterrat

Avui he transcrit un conte del Jorge Bucay, del llibre "Déjame que te cuente...", per fer-vos pensar a tots una estoneta... A veure quina moralina li treu cadascú.


Temps era temps, vivia a la ciutat de Cracòvia, un ancià pietós i solidari que es deia Izy. Durant vàries nits, Izy va somiar que viatjava a Praga i arribava fins a un pont sobre un riu. Somiava que a un costat del riu, i a sota del pont, hi havia un arbre frondós. Va somiar que ell mateix cavava un pou al costat de l'arbre i que d'aquest pou treia un tresor que li donava benestar i tranquil·litat per a tota la vida.

Al començament, en Izy no li va donar importància. Però el somni es va repetir vàries setmanes, i va interpretar que era un missatge, que li arribava de Deu, o no sabia d'on,  i va decidir que no podia deixar d'escoltar-lo per més temps.

Així doncs, fidel a la seva intuïció, va carregar la seva mula per a un llarg viatge i va marxar cap a Praga.

Després de sis dies de marxa, l'ancià va arribar a Praga i es va dedicar a buscar el pont sobre el riu als afores de la ciutat.

No hi havia gaires rius ni ponts, així que de seguida va trobar el lloc que buscava. Tot era igual que al seu somni: el riu, el pont i, a un costat del riu, l'arbre a sota del qual havia de cavar.

Només hi havia un detall que no havia aparegut al somni: el pont estava custodiat nit i dia per un soldat de la guàrdia imperial.

L'Izy no gosava cavar mentre el soldat fos allà, així que acampà prop del pont i va esperar. La segona nit, el soldat va començar a sospitar d'aquell home que acampava a tocar del seu pont, així que es va apropar per interrogar-lo.

El vell no va trobar motiu per mentir. Per això li va explicar que havia arribat des d'una ciutat molt llunyana perque havia somiat que a Praga, a sota d'un pont com aquell, hi havia un tresor enterrat.

El guàrdia va començar a riure molt fort:
- Has viatjat molt per una estupidesa- li va dir-. Des de fa tres anys, jo somio totes les nits que a la ciutat de Cracòvia, sota la cuina d'un vell boig anomenat Izy, hi ha un tresor enterrat. Ha, ha, ha! Creus que jo hauria d'anar a Cracòvia a buscar aquest Izy i cavar sota la seva cuina? Ha, ha, ha!

Izy li va donar amablement les gràcies al guàrdia i va tornar a casa seva.

A l'arribar, va cavar un pou sota la seva cuina i va trobar el tresor que sempre havia estat allà enterrat.

Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars