La maleta


Un home va morir i va pujar al cel. Es va apropar Déu, que duia una maleta. Déu li va dir:

        - Bé, fill. És l’hora de marxar.

L'home, sorprès, li va preguntar:

   - Ja? Tan aviat? Tenia molts plans...
   - Ho sento, però és el moment de marxar...
   - Què hi ha a la maleta?- Va preguntar l'home. I Déu va respondre:
   - Les teves pertinences...
   - Les meves pertinences??? Portes les meves coses, roba, diners?

Déu li va respondre:

        - Això no et va pertànyer mai. Era de la terra.
        - Portes els meus records?
        - Mai et van pertànyer. Eren del temps.
        - Portes els meus talents?
        - Tampoc no et van pertànyer. Eren de les circumstàncies.
        - Portes a la meva família i amics?
        - Ho sento, ells mai et van pertànyer. Eren del camí.
        - Portes a la meva dona i els meus fills?
        - Ells mai et van pertànyer, eren del teu cor.
        - Portes el meu cos?
        - Mai et va pertànyer. Era de la pols.
        - Llavors, portes la meva ànima?
        - No! Aquesta és meva.


Llavors l'home, atemorit, li va arrencar a Déu la maleta i en obrir-la es va adonar que era buida...
Amb una llàgrima de desemparament sortint dels seus ull, l'home va dir:

        - Mai vaig tenir res, oi?

        - Així és, cadascun dels moments que vas viure van ser Només Teus. La vida és només un moment. Un moment teu. Per això, mentre encara ets a temps, gaudeix-la en la seva totalitat. Que res d'allò que creus que et pertany t'aturi... Viu ara! Viu la teva vida! No oblidis SER FELIÇ, és l’única cosa que veritablement val la pena. Les coses materials i tota la resta per allò que vas lluitar, es queden allà. No t'enduus res.


Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars