VIDA


Lluís Llach és el meu cantautor preferit des de fa anys. Més enllà del Llach polític i reivindicatiu, que també m'agrada, hi ha un filòsof i poeta que li canta a l'amor, a la vida, a la mort, a l'esperança i al desencís. Us deixo aqui una de les meves lletres favorites: VIDA

Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres,
o només els anys em posin 
a mercè d'alguna onada.
Mentre tot això m'arriba,
que a la força ha d'arribar-me,
potser tingui temps encara
de robar-li a la vida
i així omplir el meu bagatge.
Mentre tot això m'arriba, vida, vida...!

Encara veig de vegades,
de vegades veig encara,
els meus ulls d'infant que busquen
més enllà del glaç del vidre
un color a la tramuntana.
M'han dit les veus assenyades
que és inútil el cansar-me,
però un somni mai no em cansa
i malgrat la meva barba
sóc infant en la mirada
A vegades veig encara, vida, vida...!

Si em faig vell en les paraules
per favor tanqueu la porta
i fugiu de l'enyorança 
d'una veu que ja s'apaga.
Que a mi no m'ha de fer pena,
a mi no em farà cap pena
i aniré de branca en branca
per sentir allò que canten
nous ocells del meu paisatge.
Que a mi no em farà cap pena, és vida, vida...!

Si la mort ve a buscar-me 
té permís per entrar a casa,
però que sàpiga des d'ara 
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d'anar-me'n,
tot allò que de mi quedi,
siguin cucs, o sigui cendra
o un acord del meu viatge,
vull que cantin aquest signe... vida, vida... !

Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres,
o només els anys em posin
a mercè d'alguna onada.
Mentre tot això m'arriba, vida, vida.. !


Si voleu, escolteu la versió original:



Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars