Les claus de l'autoestima: Què és i com es forma


L'autoestima és el concepte, la imatge, allò que pensem i diem de nosaltres mateixos. Es va formant des de la infància i té molt a veure amb allò que ens han dit de petits i els missatges que ens anem dient a nosaltres mateixos de grans.

“De petit/a em comparaven”: Un fet molt freqüent en l'educació de les persones són les comparacions. La manera d'educar als fills ha anat millorant, però encara hi ha pares i educadors que creuen que si comparen el nen o nena amb un altre, fomentaran la competència i “l'esperit de superació”: “El teu germà és més ràpid que tu”, “la teva germana és més estudiosa/educada/ senyoreta”, etc. “sempre ets l'últim en acabar les coses”, etc. Aquest tipus de comparacions, lluny d'ajudar, fan que el nen o nena se senti inferior, més negat, lent, lleig, maldestre, etc. que els altres. Ataca directament a l'autoestima del petit, al concepte que té d'ell mateix.

És curiós que, en general, als nens se'ls feia més comentaris relatius a la seva forma física i habilitats per als esports (ets lent, matusser, maldestre...) i a les nenes en relació al seu cos (lletja, massa prima, massa grossa, o tens el cul gros). Quant a les capacitats intel·lectuals, la valoració solia anar lligada a les notes, i no tant a l'esforç que feia la criatura, o bé a potenciar les habilitats personals: “ets bo en ciències naturals”, “dibuixes molt bé”.

“Què em dic a mi mateix”: Fossin quins fossin els missatges que vam rebre de petits, hem crescut, la nostra infantesa fa temps que va acabar, però, d'alguna manera, tenim dins un “xip” que de manera automàtica i inconscient ens segueix repetint un cop i un altre les cantarelles que ens deien de petits. La primera cosa que hem de fer és prendre consciència de com ens esmicolem a nosaltres mateixos. La segona cosa, DEIXAR DE FER-HO. Per més que els altres ens ataquin, generalment el pitjor enemic és a dins de nosaltres mateixos.

Les generalitzacions. Sempre, mai, tothom, ningú... són paraules que hem d’evitar en el nostre llenguatge, especialment quan es tracta de qualificar-nos a nosaltres mateixos. Fixem-nos en la diferència entre dir: “avui no m'ha anat gaire bé l'examen” i “sempre ho faig fatal” o bé “aquest cop no m'ha sortit gaire bé” i “mai ho aconseguiré”. O bé, per exemple, “estic sol aquest cap de setmana” i “ningú es preocupa de mi”. La tendència a generalitzar és un dels punts importants de la neolingüística. Quan parlem o pensem, estem alimentant el nostre cervell. Hem de ser-ne conscients i donar-li informacions correctes i proporcionals a allò que ha passat ara, avui. Evitar el “sempre” i el “mai”, que ens victimitzen i minen la nostra autoestima.

Al proper article, els trucs per augmentar la nostra autoestima.




NOTA: Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.


Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars