5 maneres d'expressar-se del nostre nen interior


Tots tenim un nen o nena dins nostre. A voltes escoltat i estimat, a voltes rebutjat i oblidat. Però, de quines maneres es manifesta? I què passa quan no l'escoltem?

1. La lliure expressió dels sentiments

El nen o nena, quan neix, té la capacitat d'expressar lliurement les diferents emocions i sentiments: tristesa, ràbia, por, alegria i moltes altres. És la societat, amb les seves normes, qui regula, modera i “maquilla” aquesta expressió. D'una banda, perdem expressivitat, però també és necessari aquest ordre establert, doncs no podem anar pel món, per exemple, agredint a les persones que no ens agraden o trencant coses si estem enfadats.
Quins sentiments estan “permesos” i quins estan més reprimits, té a veure amb l'entorn cultural i, de manera més immediata, amb el context familiar. Així doncs, hi ha famílies on, per exemple, està molt mal vist enfadar-se i aixecar la veu. Les persones que creixin dins d’aquesta família, de grans, tindran veritables dificultats per contactar amb el sentiment de ràbia.
De la mateixa manera, hi ha famílies o cultures on està mal vist plorar, tenir por, o expressar l'alegria de manera notòria.

2. L’egocentrisme

És el resultat d'una criança excessivament centrada en el nen o nena. Les persones que han estat fills únics o, per exemple, l'únic nen enmig de vàries nenes, o a l’inrevés, són tractats des de petits com a “éssers especials”, mereixedors de les millors atencions. Això fomenta l'egoisme i l'egocentrisme, que són expressions negatives del nostre nen interior.

3. L’adaptació

Els nens han d'obeir. S'han d'adaptar a les normes que els imposen els grans. Quan aquesta adaptació es fa de manera positiva, és a dir, cap a coses que són beneficioses per al petit, en diem “adaptació positiva”: per exemple, l'adquisició d'hàbits higiènics, alimentaris, d'estudi, és necessària i positiva, i implica una adaptació per part del nen o nena a les normes.

4. La submissió

Parlem de submissió quan l'exigència d'adaptació per part dels adults és excessiva, obligant al nen a doblegar-se davant qualsevol exigència que els facin, quan no es deixa cap opció que el nen o nena pugui decidir, o fer les coses per ell mateix.

5. La rebel·lia

És l'intent de sublevació que fan els nens davant les imposicions dels adults. Varia d'unes persones a altres. Alguns, es revelen sistemàticament a qualsevol ordre, sigui coherent o no, d'altres només ho fan quan l'exigència és molt gran. Alguns passen per èpoques rebels només durant l'adolescència, i d’altres persones seran rebels tota la seva vida.




NOTA: Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.


Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars