Com transmetem els valors als nostres fills? Les 8 passes fonamentals

Els pares, la família, són els nostres referents culturals: ens transmeten una part “protectora” (ens cuiden, ens donen permís, ens consolen) i una part critica (posen límits, donen ordres, prohibeixen i corregeixen).


Però, de quina manera ens ho ensenyen?

·         De manera verbal: la més simple de totes; “això no ho facis més”, “això està bé”, etc.
·         Amb la valoració que els pares fan de les coses que passen al nostre voltant: els comentaris que fan de l'actuació d'altres persones, què opinen sobre les coses que passen. (per exemple: “Això que ha fet tal persona està molt mal fet”). No som conscients de quants cops opinem al llarg del dia: quan parlem de coses que han passat (al veí, al company de feina, al familiar) o les notícies, les coses que diu la gent per televisió, etc. Els nens prenen bona nota de les nostres opinions.
·         També amb l'actitud: cal que pensem que els nens copien tot el que fan els adults, els imiten. Per exemple, un pare que va dient que el tabac és dolent mentre va fumant: el nen captarà aquesta “doble moral”, de transgressió de les normes. És molt important prendre consciència de què fem i com ho fem davant els nens, no només què diem.
·         L’observació i la imitació: Cal tenir en compte, que el nen no domina bé el llenguatge verbal fins els 3 o 4 anys, així doncs, l’observació i la imitació seran la principal manera d'aprendre dels nens més petits.
·         La comparació: “Ets igual que el teu avi Joan”. El nen, pren bona nota d'aquests comentaris i intentarà esbrinar tot el que pugui de l'avi Joan. Si l'avi és una figura propera i positiva, tot va bé. Però molts cops, l'avi ja no hi és i el nen es formarà una idea de com era aquesta persona a través dels nostres comentaris. I també és freqüent aquest tipus de comentari per esmentar alguna actitud negativa. Per exemple: “ets igual de despistat que el teu avi Joan”. El nen rep, d'una banda, “sóc despistat” i, de l'altra, i molt més perillosa, “sóc igual que ell, així que l'he de copiar”. Cal anar amb molt de compte amb aquest tipus de comentaris, que són molt perjudicials per al nen i a més tenen molta més potència del que pensem.
·         Influència d'altres adults: Encara que els pares exerceixen una gran influència en nosaltres, al llarg del nostre creixement tenim altres referents: avis, germans, oncles, cosins, cangurs, mestres, amics... Quant més desestructurada és una família, més tendirà el nen a fixar-se en altres referents, a prendre exemple d'altres persones que no siguin els pares. Arriba un moment que el nen és capaç d'adonar-se que allò que veu i viu no és normal. Però, encara que tinguem una família “normal”, també ens fixem en altres persones al llarg del nostre creixement. Tots recordem “aquell mestre” que ens va fer pensar de manera diferent.
·         La pròpia personalitat: També cal tenir en compte el caràcter de cada persona, l’empremta personal de cadascú, que influirà en la manera d'aplicar allò que rebem. És el que s'anomena “personalitat bàsica”.
·         Revisió de valors: Sobretot, a partir de l'adolescència, “revisem” tot allò que hem après, d'uns i altres, i anem formant els nostres propis valors. Algunes coses que ens han ensenyat els pares ens serveixen i altres les rebutgem.



NOTA: Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.


Telf.: 605 52 52 81


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars