"L'elefant encadenat"


"L'elefant encadenat" és un conte curt de Jorge Bucay que ens convida a reflexionar sobre les "estaques" de cadascú.



El video està en castellà perquè és el propi Jorge Bucay qui l'explica. A continuació tens la transcripció i traducció en català feta per M. Rosa Muro Guardiola:


Quan jo era petit, m’encantaven els circs. I allò que més m’agradava dels circs eren els animals. Em cridava especialment l’atenció l’elefant, que, com més tard vaig saber, era també l’animal preferit per gairebé tots els nens.

Durant la funció, l’enorme bèstia feia gala d’un pes, una mida i una força descomunals. Però després de l’actuació, i fins poc abans de tornar a l’escenari, l’elefant sempre romania lligat a una petita estaca clavada a terra, amb una cadena que empresonava una de les seves potes.

No obstant això, l’estaca era només un minúscul tros de fusta en prou fenies enterrat uns centímetres a terra, i tot i que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava evident que un animal capaç d’arrencar un arbre de soca-rel amb la seva força, podia alliberar-se amb facilitat de l’estaca i fugir.

El misteri em segueix semblant evident: què el lliga?, per què no fuig?

Quan jo tenia 5 o 6 anys, encara confiava en la saviesa dels grans, i llavors vaig demanar a un mestre, a un pare, o a un tiet, pel misteri de l’elefant. Alguns d’ells em van explicar que l’elefant no s’escapava perquè estava ensinistrat. Llavors vaig fer la pregunta evident: “Si està ensinistrat, per què l’encadenen?” La veritat és que no recordo haver rebut cap resposta coherent.
Amb el temps, vaig oblidar el misteri de l’elefant i de l’estaca i només ho recordava quan em trobava amb d’altres que també s’havien fet aquesta pregunta alguna vegada.

Fa uns anys vaig descobrir, per sort meva, que algú havia sigut suficientment savi como per trobar la resposta:

“L’elefant del circ no fuig perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt petit.”

Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar l’indefens elefant nounat lligat a l’estaca. Estic segur que en aquell moment l’elefantet va empènyer, estirar i suar intentant deslliurar-se. Malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir perquè aquella estaca era realment massa dura per a ell. Vaig imaginar que l’elefantet s’adormia esgotat, i que al dia següent ho tornava a intentar, i al següent dia, i a l’altre... Fins que un dia, un dia terrible per a la seva història futura, l’animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.

Aquell elefant enorme i poderós que veiem al circ, no s’escapa perquè creu, pobre, que no pot. Té gravat el record de la impotència que va sentir, realment, poc després de néixer. I el pitjor és que mai ha tornat a qüestionar seriosament aquell record; mai, mai, va intentar tornar a posar a proba la seva força.

Tots som una mica com l’elefant del circ: anem pel món lligats a centenars d’estaques que ens minven llibertat. Vivim pensant que no podem fer un munt de coses simplement perquè una vegada, fa temps, quan érem petis, ho vàrem intentar i no ho vàrem aconseguir. I vàrem fer llavors igual que l’elefantet, vàrem gravar a la nostra memòria aquest missatge: “No puc, no puc i mai podré”. Hem crescut portant aquest missatge que ens vam imposar a nosaltres mateixos, i per això mai, mai, vàrem tornar a intentar alliberar-nos de l’estaca. Quan de vegades sentim els grillons y fem sonar les cadenes, mirem de cua d’ull l’estaca i pensem “No puc i mai podré”.





NOTA: Si t'ha agradat aquest conte, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.



Telf.: 605 52 52 81


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars