15 pautes per deixar de fer jocs psicològics


Els jocs psicològics (perseguir, fer-se la víctima, salvar) estan molt arrelats a la nostra societat i les persones els aprenem des de petits.
La persona que habitualment utilitza els jocs psicològics per relacionar-se amb els altres, ho fa perquè no coneix altres maneres de relacionar-se i d’obtenir allò que vol o necessita.

Es poden aprendre noves maneres de relacionar-se, però és una tasca difícil i llarga. Sovint es necessita l’ajut d’un professional.
És molt difícil no caure algun cop en els jocs, però sí que es poden arribar a minimitzar, és a dir, aconseguir que la major part de les nostres interaccions amb els altres, siguin d’una manera sana i no manipulativa.

Però, com ho fem per deixar de fer jocs psicològics?

  • Adonar-se que s’utilitzen els jocs psicològics amb els altres (“cuido a tothom menys a mi mateix i sento que les meves relacions són descompensades”, “sovint em crec inferior als altres i em lamento de no poder o no saber fer les coses, i sempre hi ha algú que pica i m’ho fa”, o bé, “tinc una manera de fer i dir les coses que sovint fa mal als que m’envolten”).

  • El salvador haurà d’escoltar les seves pròpies necessitats.
  • Començar a cuidar-se a ell mateix.
  • Aprendre a confiar en les capacitats dels altres, i deixar-los que facin les coses per si mateixos, acceptant que es poden equivocar o bé que els costi fer-les.
  • Haurà d’aprendre a demanar ajuda i assumir que “no pot amb tot sempre”.

  • La víctima, haurà de començar a fer les coses per sí mateixa, sense esperar sempre l’ajut dels altres.
  • Confiar en que té la capacitat de solucionar els problemes, igual que tothom.
  • Prendre decisions, amb el risc implícit d’equivocar-se (i rectificar), i actuar.
  • Deixar de lamentar-se, deixar d’esperar, i moure’s cap allà on es vol anar.

  • El perseguidor, haurà de començar a posar-se en el lloc dels altres.
  • Tenir en compte les necessitats alienes tant com les pròpies, i assumir que té el mateix poder i els mateixos drets que tothom, i no més.
  • També haurà d’aprendre a ser assertiu, a dir les coses d’una manera més adient, menys feridora.

  • L’espectador haurà de començar a valorar els drets dels altres en la mateixa mesura que els seus.
  • Assumir les responsabilitats que li pertoquen.
  • Deixar d’aïllar-se dels altres per apropar-se des de la igualtat de drets.




NOTA: Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.


Telf.: 605 52 52 81





Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars