"He decidit estar sola per un temps"

 Avui vull compartir una carta que està corrent per Internet. De vegades és bo prendre's un temps sense parella per trobar-se un mateix.
Aquesta carta és aplicable a tothom, sigui quin sigui el seu sexe o tendència sexual.




He decidit estar sola per un temps. I amb sola, no em refereixo a aïllar-me de les persones, sinó a aïllar-me de l'amor de parella i de les papallones a l'estómac, per centrar-me en mi i créixer com a persona.



He decidit dedicar més temps a allò que m'apassiona, als meus amics i família. Llegir més, escriure més, ballar més, cantar més, somriure més, ser feliç per mi mateixa.



Procurar veure'm bonica per a mi, arreglar-me per a mi, enamorar-me de mi mateixa.



He decidit depurar-me del que i de qui em fa mal: mals hàbits, males actituds, mals pensaments i persones nocives.



He decidit donar en la mateixa quantitat l'estima i atenció que em donen. No per orgull, ni molt menys per vanitat, sinó perquè per amor propi he d'aprendre a identificar quan dono més del compte i a canvi no obtinc res.



He decidit estar sola, perquè no hi ha ningú al món que pugui fer-me més feliç que jo mateixa. Perquè el veritable amor comença quan jo m'estimo, i només llavors puc estimar de veritat a algú més.



No he decidit estar sola per depressió, ni per amargada, ni perquè van trencar cruelment el meu cor, ni perquè “tots són iguals”… i això últim, recalcat, doncs no, no tots són iguals, i tampoc ho sóc jo, i és per això que he decidit estar sola.



El fet que decideixi estar sola, no vol dir que tancaré les portes del meu cor; vol dir que esperaré el temps necessari fins que estigui preparada per tornar a estimar.



El fet que decideixi estar sola, no vol dir que em passi tot el temps plorant; vol dir que gaudiré al màxim cada emoció mentre pugui, doncs, a fi de comptes, com vaig llegir algun cop, “¿com coneixeries la felicitat, si mai experimentes la tristesa?”

El fet que decideixi estar sola, no vol dir que no tinc la maduresa per tenir una relació estable; vol dir que tinc la maduresa de sobres per saber que un amor sincer no es busca com un boig, sinó que les dues persones es troben en el moment indicat i llavors tot sorgeix.

He decidit estar sola, perquè no hi ha cosa pitjor que una persona que tem a la solitud. Perquè estar sola no és ser una persona apàtica, sinó una persona que aprèn a conèixer-se a si mateixa i d'aquesta manera es relaciona amb persones que valen la pena.

Buscar a algú per omplir la teva solitud, és de les pitjors coses que pots fer. Témer a la solitud és la mostra més clara de por i disgust cap a tu mateix, a qui ets. És no saber que la felicitat es troba dins teu, i no en altres persones o objectes.



Quan estàs amb algú només per no sentir-te sol, acabes ferint a aquesta persona i enganyan-te a tu mateix; perquè no et va unir a ella una atracció sincera i molt menys el veritable desig de compartir amb ella la teva felicitat.

He decidit estar sola perquè vull curar les meves ferides, vull rescatar la meva essència i construir la meva pròpia felicitat per després compartir-la amb algú més, que també s'estimi a si mateix quan estigui sol.

Vull estar sola per decisió pròpia… perquè pretendre oblidar a una persona amb una altra, o pretendre buscar consol al buit que de vegades se sent, és el camí adient per acabar estant veritablement sol, sense ni tant sols tenir-te a tu mateix en el procés.

Estic sola perquè sé que quan torni a enamorar-me, serà de la manera més sincera… i no sols per despit o per por a mi sense tu.


Escrit per: Mayeli Tellez





NOTA: Si t'ha agradat aquesta carta, comparteix-la amb els teus amics i deixa els teus comentaris.

Telf.: 605 52 52 81




Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars