Les 6 àrees en què ocupem el nostre temps


El temps és la possibilitat que tenen els éssers humans per créixer i desenvolupar-se. És on té lloc el contacte amb els altres o l’aïllament.

Hi ha 6 tipus d’activitats en què ocupem tot el nostre temps. I perquè la persona porti una vida emocionalment sana, cal que hi hagi un equilibri entre els diferents tipus d’activitats. Si hi ha un excés o defecte d'alguna d'elles, hauríem de revisar què passa a la nostra vida.

1. L’aïllament o retirada: No hi ha relació amb els altres. És el temps que ens serveix per reflexionar, mirar cap al nostre interior, tenir-nos més en compte, escoltar les nostres necessitats... És l’estona per llegir, escoltar música, relaxar-se, pensar, etc.
Tots necessitem cert grau d’aïllament de tant en tant. La manca d’aïllament no ens permet centrar-nos en nosaltres mateixos.

2. L’activitat: El temps que fem servir en l’activitat està molt programat i orientat a la realització d’una tasca. Va des de les obligacions (feina, cuidar d’algú) a les necessitats (alimentació, higiene personal, netejar la casa...) o les activitats d’oci, esportives, etc. Estan dirigits cap al contacte amb la realitat. L’activitat es pot fer sol o amb d'altres persones. Ocupen bona part del nostre temps, però no haurien de ser exclusives.

3. Els rituals: Són activitats simples, programades socialment i molt estructurades, és a dir, tothom sap què ha de fer. Corresponen als patrons culturals. Per exemple: les salutacions, converses intranscendents, les celebracions preestablertes, celebracions religioses, etc. Un exemple típic és la conversa que té lloc dins d’un ascensor, a on passem un minut amb el veí, del què no sabem gairebé res de la seva vida: es parla del temps que fa; si plou, si fa sol o fred, o molta calor. És un tema neutre, amb el qual ens costa poc posar-nos d’acord.

4. Els passatemps: Són converses sobre un tema que no té gaire transcendència. Omplen el temps, permeten el contacte social i proporcionen molts estímuls d’intensitat mitjana i poc compromís. A més, són el “camp de proves” per seleccionar o rebutjar als nostres futurs companys de jocs o intimitat.

5. Els jocs psicològics: Són intercanvis que es donen generalment en cercles més íntims, família, companys de feina o estudis, amics propers. Són situacions que es repeteixen freqüentment, a cops contínuament. Sempre són iguals. Tothom qui intervé acaba rebent el seu premi, “sentir-se malament”. Ja es van tractar a fons els jocs psicològics en articles anteriors: els principals rols són: perseguidor, salvador, víctima i espectador.

6. La intimitat: És el nivell més intens de la relació humana, no hi ha motivacions ocultes i proporciona el nivell màxim d’intensitat en els estímuls. Hi ha intercanvi d’idees, experiències, sentiments i, sobre tot, hi ha intercanvi des del nen interior d’un cap al nen interior de l’altre.




NOTA: Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.


Telf.: 605 52 52 81





Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars