Que Sant Huarte ens assisteixi!!!

El patró dels psicòlegs...  no és cap Sant!



Avui us parlaré del patró dels psicòlegs: Juan Huarte de San Juan (Sant Jean Pied de Port, 1529, Linares 1588), psicòleg, metge i filòsof espanyol, però a diferència d’altres patrons, no és sant!

Era de família “hidalga”; va estudiar Humanitats a Osca i Medicina a la Universitat d’Alcalà, entre 1553 i 1559. Va residir en diverses ciutats espanyoles: Osca, d’on es creu que va ser regidor, Granada, Baeza (de la què Felip II el va fer metge vitalici l’any 1566 i el Consell del qual el va contractar per tractar la pesta de 1571) i Linares, on es va comprar una casa. Es va casar amb Àgueda de Villalba, amb qui va tenir set fills; quatre noies i tres nois. Està enterrat a l’església de Santa Maria de Linares.

Examen de ingenios para las sciencias
Va escriure un famós Examen de ingenios para las sciencias (Baeza, Juan Bautista de Montoya, 1575), la impressió del qual li va haver de pagar el Comte Garcés degut els curts recursos econòmics de l’autor. El seu èxit va ser tant gran que es va reimprimir a Espanya quatre cops més abans d’acabar el segle XVI: Pamplona, 1578; València, 1580; Osca, 1581 i l’expurgada de Baeza el 1594.
Durant el segle XVII va ser publicat a Alcalà (1640), Madrid (1668), Bilbao, Logronyo, Medina del Campo i Granada. I molt més gran va ser el seu èxit encara a escala europea: el va traduir al llatí, llengua científica de l’època, i va ser traduït al francès, italià, anglès, alemany, i existeixen moltes altres edicions en altres idiomes, fins a sobrepassar les cinquanta.
Es tracta d’una obra precursora de tres ciències: la psicologia diferencial, l’orientació professional i l’eugenèsia (que defensa la millora dels trets hereditaris humans). També fa interessants aportacions a la Neurologia, Pedagogia, Antropologia, Patologia i Sociologia. En ella es va proposar millorar la societat seleccionant la instrucció adient a cada persona segons les seves aptituds físiques i intel·lectuals derivades de la constitució física i neurològica específiques de cadascuna.
Considerando cuán corto y limitado es el ingenio del hombre para una cosa y no más, tuve siempre entendido que ninguno podía saber dos artes con perfección sin que en la una faltase y, porque no errase en elegir la que es natural estaba mejor, había de haber diputados en la República, hombres de gran prudencia y saber, que en la tierna edad descubriesen a cada uno su ingenio, haciéndole estudiar por fuerza la ciencia que le convenía y no dejarlo a su elección, de lo cual resultaría en vuestros estados y señoríos haber los mayores artífices del mundo, no más de por juntar el arte con la naturaleza.

Per a això va estudiar els diferents temperaments humans des de la teoria dels quatre humors, i va proposar quins oficis o estudis quadraven més a cadascú, i fa, a més a més, una classificació dels sabers de gran transcendència ulterior. Utilitza un gran nombre de fonts, fora de la observació clínica i l’experiència mèdica de l’autor: Hipócrates i Galeno entre els metges; Plató, Aristòtil, Ciceró i altres filòsofs; i clàssics com Horaci, Demòstenes i altres, a banda, com era natural, de la Bíblia. L’obra va ser unànimement alabada i només va merèixer algunes crítiques per part d’un estudiant de Teologia, Diego Alvarez, i un metge d’Evreux, Jordau Guibelet.
Però l’obra va tenir problemes bastant més grans amb la Inquisició; va ser perseguida per les seves teories sobre la concepció i va ser prohibida a Portugal (1581) i Espanya (1583); figura a l’Index de l’any següent. No obstant això, circulaven sota mà edicions clandestines no autoritzades i en espanyol que venien de Leyden, Anvers i Amsterdam.
Es va permetre, si més no, que circulés pel món hispànic una edició expurgada dels passatges més polèmics (Baeza, 1594).
L’obra va influir en el disseny dels caràcters d’alguns personatges de ficció, com els principals de Miguel de Cervantes al seu Don Quijote de la Mancha, a qui va posar el significatiu epítet d’enginyós, i en el Licenciado Vidriera. També és més que probable la seva influència en el dramaturg isabelí anglès Ben Johnson.






NOTA: Si t'ha agradat aquest post, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.


Telf.: 605 52 52 81



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars