L'adolescència i la crisi de maduració



Durant la infantesa, el nen o nena, va rebent diferents informacions:

  • La família i l’entorn del nen li transmeten els valors sobre allò que està bé i malament, què ha d’aconseguir a la vida, quines coses es valoren dins del seu àmbit, com s’han d’aconseguir les metes, etc.
  • També es transmeten els prejudicis. La manera de passar els missatges no solament és verbal: els nens es fixen molt en les actituds, prenen bona nota de què fan i com ho fan els adults que tenen al voltant. Ells van enregistrant bona part de la informació que els envolta.
  • També tenen molta importància els comentaris que la família fa sobre terceres persones. Els elogis o crítiques als altres.
  • Diguem que, la família en primer lloc i la resta de l’entorn en segon, són les fonts d’on es nodreix el nen o nena per aprendre els valors.

Quan arriba a l’adolescència, el jove haurà de “decidir qui és”. Per a això, ha de prendre distància de la família. Per afirmar la seva pròpia personalitat, cal que faci una profunda revisió dels valors que li han transmès. Ha de començar a pensar per si mateix i acceptar o rebutjar els diferents valors. Això crea una profunda crisi d’identitat:

    • Qui sóc?”
    • Què faré de la meva vida?”
    • Què vull estudiar?”
    • Vull deixar d’estudiar i posar-me a treballar?”
    • M’agraden els nois o les noies?”
    • Quin tipus de nois o noies m’agraden?”

És el que s’anomena la “crisi de maduració”.

L’adolescència s’inicia amb la pubertat, que marca el començament dels canvis fisiològics i hormonals, cap als 11 o 12 anys, i s’acabarà cap als 18 o 20, depèn de cada persona, quan el jove ha aconseguit reafirmar-se, i ha decidit qui és i com és.

Dins de tot aquest procés, el grup és més important que l’individu: s’escolta l'opinió dels amics, de la colla. És l’època del “millor amic”, de “l’amiga de l’ànima”. Hi ha una sobrevaloració de l’amistat. I també és l’època dels ídols, aquelles persones que semblen ser absolutament perfectes i que es prenen com a model.

L’adolescent sovint es troba perdut, desorientat, i pensa que els pares no l’entenen, només els amics, que estan en la mateixa situació, són capaços d’entendre’l.

L’adolescent fa un judici del món, de la gent i de si mateix per definir-se com a persona.

 



NOTA: Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.


Telf.: 605 52 52 81

 


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars