7 consells per superar la crisi dels 40

(o qualsevol altra crisi existencial)
 
 



En primer lloc, com sabem que tenim una crisi existencial?

  • Quan tenim la sensació de no estar a gust amb la nostra vida, i aquesta sensació dura bastant de temps.
  • Quan ens sentim decaiguts i sense energia, amb sensació d'estancament.
  • Quan la rutina ens aclapara.
  • Quan l'ansietat ens fa tenir conductes compulsives: menjar o fumar massa, per exemple.
  • Quan ens obsessionem amb una activitat que no ens aporta res, com netejar la casa o fer solitaris a l'ordinador.


Plantegem-nos la següent pregunta: si avui mateix et toquessin molts i molts milions a la loteria, què faries?

  • Si la resposta és: millorar algunes coses de la meva vida actual, fer-me-la més fàcil, és que estàs a gust amb la teva vida.
  • Si pel contrari, ho canviaries absolutament tot, marxaries ben lluny i començaries una nova vida amb un altre nom, ha arribat el moment de replantejar-te la teva vida.

Si tens una crisi existencial, què cal que facis?

  1. Està clar que cal que actuïs, que no pots continuar així: comença per fer una reflexió profunda. Marxa sol uns dies, per exemple, i escolta les teves necessitats.
  2. No et llencis a fer grans canvis sense pensar. Quan estem molt saturats, correm el risc de trencar amb tot, i ens podem penedir després. Atura't a pensar abans d'actuar. No llencis tota la teva vida a rodar.
  3. Els canvis suposen renúncies. Deixar allò vell, deprendre'ns d'allò que no ens serveix, per adoptar quelcom nou. Tots els canvis fan por, són un salt al buit, però hi ha moments en què cal renovar-se per seguir endavant.
  4. Prenguem consciència dels nostres límits: l'excitació de la joventut es va perdent, hi ha cert desencant i desil·lusió, però es concedirà valor a tot el que tenim i el que hem aconseguit.
  5. Encara som a temps de fer canvis. Potser podem rescatar la nostra vocació, el nostre projecte de vida i adaptar-lo parcialment a la nostra realitat. Potser no canviarem tota la nostra vida, però introduir en ella un nou projecte ens pot aportar aire fresc.
  6. Sovint el problema és que pensem que ja és massa tard, que “ja hem perdut el tren”. Aquest és un concepte que ens ha inculcat la societat, una societat que valora lo jove, lo modern, lo innovador, que pretén apartar a la gent quan es va fent gran per donar pas als joves. Simplement és una qüestió de percepció. Les persones tenim la capacitat de fer tot allò que ens proposem. Només cal que tinguem fe i confiança en nosaltres mateixos i que veritablement ho desitgem.
  7. La crisi dels 40 és un bon moment per revisar els nostres valors i adonar-nos de quines diem que són les nostres prioritats i a quines estem dedicant veritablement la nostra energia. Recomano agafar paper i bolígraf i fer un llistat d’allò que ens importa, fer-nos un calendari i començar a canviar les coses.


NOTA: Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.


Telf.: 605 52 52 81
 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars