El tracte amb les persones que atenem



Avui vull parlar dels professionals que tracten amb persones. Especialment, aquells i aquelles que atenen a persones en situació de vulnerabilitat.


Sovint em trobo amb clients que han hagut d'acudir a un professional, sigui treballador social, metge, infermer, advocat, mestre, etc., i hi ha una queixa bastant freqüent que té a veure amb manca d'empatia, amb brusquedat en el tracte i transmissió de missatges negatius.


La persona es troba en una situació d'indefensió davant del professional. Acudeix en busca d'una ajuda, que necessita. I no té més remei que confiar en aquesta persona perquè li doni alguna solució o recurs.

No només els psicòlegs tenim l'obligació professional i moral de tractar bé a les persones i transmetre'ls missatges positius i encoratjadors: també la tenen tots i cadascun dels professionals que han de tractar amb persones.

Em venen a la memòria alguns casos que exposaré per il·lustrar-ho:

  1. Una dona, separada per maltractaments psicològics i físics, amb dues criatures i una situació econòmica molt precària. Acudeix als serveis socials, amb tota la vergonya que això pot suposar, i en una situació bastant desesperada. Situem-nos en la tesitura d'haver de seure davant d'una persona extranya i explicar-li totes les nostres mancances, traumes, febleses… Resposta de la treballadora social, esbroncant-la: “I per què t'has deixat maltractar?”. No sé si això és denunciable, però per suposat és una manca d'habilitats, inclús d'educació flagrant. Com a persona, pot opinar allò que li sembli. Com a treballadora social, ha de tenir sensibilitat màxima cap a la persona que té al davant, empatitzar amb el patiment, amb la seva vulnerabilitat.
  2. Una noia, que ha tingut el seu primer fill fa poc. Després de llegir, informar-se, etc., decideix donar-li el pit al nen i es troba amb certes dificultats: sembla que el nen no s'agafa prou bé, passa gana i plora. Posem-nos en el lloc d'ella, en la seva situació de preocupació, la càrrega de la responsabilitat de “ser una bona mare”. Acudeix a la llevadora, que després de fer-li una exploració, li va dir, textualment: “d'on no n'hi ha, no en pot rajar”. Sabem que les companyies que fabriquen llet per a biberó van fer campanyes molt fortes per desprestigiar la lactància materna, durant els anys 60 i 70, i que encara hi ha alguns professionals que “han heredat” falses creences. Anem a suposar que aquesta llevadora era una d'elles. Amb tot, la seva obligació era buscar solucions i animar a la dona a continuar, i no pas posar en dubte la seva capacitat.
  3. Una noia a la què van fer un tractament de fertilitat. Dins d'aquest procés, llarg, ple d'incerteses i fisicament dur, un dels passos consisteix en atiborrar la dona d'hormones perquè el seu cos fabriqui el màxim d'òvuls possible, que després li extreuran. Comentari del professional: “com que no sortirà bé, ho repetirem”…, sense comentaris.

Tinc entès que a moltes de les carreres hi ha l'assignatura de psicologia. Està més que demostrat que el reforç positiu té molta més efectivitat que el negatiu o el càstig. Per què, doncs, hi ha tants professionals que donen missatges negatius? Per què s'utilitza tant el prejudici, i el judici, en comptes d'escoltar i acollir?

Acollir, escoltar, recolzar, posar-se en el lloc de l'altre. Transmetre missatges positius, alentar i, per suposat, mai de la vida jutjar.



 

NOTA: Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.


Telf.: 605 52 52 81
 


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars