I els més grans, també pateixen crisis? (1)


Fer-se gran, perdre capacitats físiques i mentals, anar prenent consciència del propi deteriorament i que el final s'apropa, no són tasques fàcils per a ningú.

Però, quines són les coses que caracteritzen aquesta darrera etapa?

 
Per començar, cal distingir entre la tercera i la quarta edat:

 
  • La tercera edat seria aquella en què la persona ja no té obligacions laborals, es jubila, però està activa i amb ganes de fer moltes coses. La vida de les persones s’ha allargat molt i ens fem grans amb més salut i fortalesa. Això ens permet portar una vida plena i activa.
  • La quarta edat seria aquella en què la persona, per les seves condicions físiques, comença a dependre dels altres i es torna molt més sedentària.



Quins són, doncs, els principals problemes amb què es troben les persones grans actives?


  • Fi de la vida laboral: Els nostres avis tenien els rols molt delimitats: l'home centrava la seva vida en la feina. La dona, en la casa i la cura de la família. Gairebé no existia la cultura de l'oci, més enllà de les reunions familiars o anar al bar. Això feia que, quan es jubilaven, sobre tot els homes, queien en depressió i sentien que la seva vida ja no tenia sentit.
  • La cultura de l'oci: Cantar, tocar instruments, manualitats i expressió artística, esoterisme, grups d’ajuda mútua, tallers d’escriptura, de lectura, grups excursionistes, etc., són activitats que avui en dia formen part de la nostra vida quotidiana. Però la cultura de l'oci neix en els anys 60. Poc a poc està canviant el perfil dels jubilats, estan arribant a grans les persones que ja estan acostumades a fer altres activitats a banda de la feina. Això facilita molt l'adaptació a aquesta nova etapa, i que es comenci a viure la tercera edat com «unes vacances pagades» i no com el final de tot.
  • Pèrdua del poder i l'estatus: Fins fa uns anys, sobre tot en l'àmbit rural, les famílies vivien juntes, avis, fills i néts. Això fomentava la transmissió de les tradicions, i també es respectava una jerarquia, en la què el més gran era qui manava. Als avis se'ls tractava de vostè i tenien l'última paraula en les decisions. D'aquesta situació s'ha passat a gairebé ignorar la seva opinió, fins i tot a prendre decisions per ells, sense tenir en compte què volen ells. Han passat de ser els patriarques a fer nosa.
  • Menyspreu social per lo vell: Estem immersos en una societat que sobre-valora la tecnologia, lo nou, lo més ràpid, i a les persones se les valora molt per la seva productivitat, velocitat, adaptació a lo nou… i això també es fa extensiu a les persones: es tendeix a «treure'ls del mig», paguem a un cuidador perquè els acompanyi de passeig, perquè van massa lents i no tenim temps per «perdre» amb ells.





NOTA: Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.


Telf.: 605 52 52 81
 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars