Y després dels 50...



Com en totes les etapes de la vida, l'evolució i els canvis depenen de cada persona. Però hi ha un període que podem anomenar com «l’entrada a la maduresa». Quines són les seves característiques?

  • A nivell professional cada cop se sent menys la necessitat de seguir “escalant” i es tendirà a buscar la seguretat i la comoditat d’una rutina ja coneguda, deixant pas als més joves i les aspiracions d’ascens, lluita, progrés, i competència.
  • Generalment els fills han crescut i la seva progressiva independència deixa més espai per a la realització personal: hi ha més temps lliure per a l’adult, que podrà reprendre o iniciar noves activitats.
  • La parella, si porta molts anys, s'ha tornat estable, la passió del començament va desaparèixer fa anys donant pas a una relació basada en la confiança i amb molt més espai per a cadascú. Els rols estan definits i també les aficions de cadascun, així com els espais compartits pels dos.
  • També cal considerar que cada cop hi ha més persones que es tornen a emparellar o que no tenen una relació estable. Algunes persones, arribades a aquesta etapa, encara pensen que trobar parella es basa en tenir una aparença física molt atractiva. El cos no és el mateix, l'atractiu és diferent, i hi ha persones que pateixen molt en no acceptar els canvis del seu aspecte.
  • La persona es va “asserenant”. Es van acceptant les limitacions, tant de la pròpia vida com del cos. Les energies van minvant i amb elles l’impuls emprenedor. Cada cop costa més començar coses noves, i en tot cas les aficions seran cada cop més “tranquil·les”. Això implica renunciar a certs ideals, i comporta sovint, dificultat, sensació “d’envelliment”, de que “s’escapa el tren”.
  • Els valors també van variant: l'experimentació, el risc, l’adrenalina, l’afany per descobrir coses noves, van donant pas a la comprensió, el respecte a si mateix i una valoració de lo que ja s’ha viscut, a l'obra realitzada. Alguns cops costa molt acceptar aquests canvis i la persona pot caure en un afany desmesurat de “demostrar que encara val”, en intentar aparentar menys edat de la que es té, etc.
  • Poc a poc es va acceptant la transitorietat (que estem en aquest món “de pas”). En algun moment sentim que cal que fem alguna cosa que transcendeixi quan nosaltres ja no hi siguem.
  • També és freqüent en aquesta etapa desenvolupar un ressentiment contra tot lo nou i contra els joves. Sorgeixen prejudicis cap a la joventut, que no són més que símptomes de una certa “enveja de lo jove”, i una dificultat per acceptar el propi envelliment i de valorar la pròpia experiència i de tot allò que s’ha aconseguit en la vida.



NOTA: Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.


Telf.: 605 52 52 81
 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars