"DONES QUE CORREN AMB ELS LLOPS"


Avui al Calaix de sastre he transcrit un fragment d'un llibre que m'agrada molt, un clàssic de la psicologia femenina, "Dones que corren amb els llops", de Clarissa Pinkola Estés. Concretament, aquest tros ens fa reflexionar sobre els diferents rols d'una mare. 

Si ens quedem massa temps amb la mare protectora a la nostra psique, no podrem enfrontar-nos amb els reptes que se'ns plantegin i bloquejarem el nostre ulterior desenvolupament. Amb això no vull dir de cap manera que una dona hagi de llançar-se a situacions ofensives o doloroses sinó que cal que es fixi a la vida un objectiu pel què estigui disposada a córrer riscos. A través d'aquest procés s'esmolaràn les seves facultats intuïtives.

Entre els llops, quan una mare lloba alleta els seus llobatons, tant ella com els seus cadells passen molt de temps gandulejant. Tots es tiren uns a sobre dels altres en un gran garbuix; el món exterior i el món dels desafiaments queden molt lluny. No obstant això, quan la mare lloba ensenya finalment als cadells a caçar i rondar, acostuma a mostrar-los les dents, els fa petites mossegades, els exigeix que espavilin i els empenta si no fan allò que ella els demana.

Per tant, és just que, perquè puguem continuar el nostre desenvolupament, canviem la sol·lícita mare interior que ens era beneficiosa en la nostra infància per una altra classe de mare, una mare que habita en els més profuns deserts psíquics i que no és només una escorta sinó també una mestra, una mare afectuosa, però també severa i exigent. 

Dones que corren amb els llops
Clarissa Pinkola Estés


NOTA: Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.
Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars