LES DIFERENTS SOLEDATS



  1. Soledat és no tenir parella? Sovint escolto la expressió “estar sol” com a sinònim de no tenir parella: “i tu, estàs sol? (o sola)?” (tu no tens parella?). El fet de tenir parella o no, és una opció, no una obligació. Casar-se als 22 està mal vist. No tenir parella als 35, també. La societat ens marca les pautes de com i quan “s’ha de tenir parella”. En tot cas, cal ser fidel a la pròpia opció i no deixar-se influir per la pressió social. 
     
  2. Si visc sol, em sentiré sol? La soledat no és un estat, no es tracta del nombre de gent que tenim al voltant, sinó d’un sentiment: ens sentim sols o acompanyats en funció del nostre sentiment amb nosaltres mateixos i amb les persones a qui estimem. Una persona pot viure sola, en un lloc poc habitat, i sentir-se estimada i connectada amb aquells que són importants per a ell o ella. 
     
  3. Si estic amb algú, no em sentiré sol? Sovint, a teràpia, he escoltat una història similar, en persones que han trencat o estan a punt de trencar amb la parella: “mai m’havia sentit tant sol com estant al costat de la meva parella i sentint el buit, o l’abisme entre els dos”. Quan entre dues persones es trenca la comunicació, el lligam afectiu, el buit és molt gran, la sensació de soledat pot ser molt gran. Això passa perquè esperem de l’altre allò que no trobem. 
     
  4. Et trobo molt a faltar. Una de les sensacions més fortes que tenim de soledat es dóna quan trobem a faltar a algú. El buit que deixa una persona quan marxa, sigui de manera temporal o definitiva, ens provoca una forta sensació de soledat. Amb el temps, ens anirem acostumant a l’absència d’aquesta persona i anirem omplint el buit amb activitats diverses o amb la companyia d’altres persones. 
     
  5. Els altres em deixen de banda. Hi ha persones que sempre se senten soles. I això pot tenir a veure amb la idea de que els altres han d’omplir el nostre buit, el nostre temps, els nostres sentiments de soledat i tristesa. Hi ha persones que es passen la vida “tirant en cara” als altres que no els truquen prou o que no els van a veure amb prou freqüència. El problema no és dels que “no truquen” sinó de la idea equivocada que els altres són en aquest món per omplir els nostres buits i cobrir les nostres necessitats. Si tenim sovint la sensació que “els altres no em truquen”, o “tothom em deixa de banda”, cal plantejar-nos si no estem esperant massa dels altres, si ens estem despreocupant de nosaltres mateixos.
  6. Què necessitem i què estem fent per aconseguir-ho. Per exemple, nosaltres ja truquem? què estem fent per estar amb els altres? ens movem? o simplement esperem asseguts que siguin els altres els qui vinguin? En què ocupem el nostre temps? tenim massa temps desocupat i esperem que els altres l’omplin? Potser esperem massa dels altres, i fem poc per a nosaltres mateixos.



NOTA: Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.
Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars