TRISTESA, DEPRESSIÓ, VICTIMISME





És important aclarir les diferències entre aquests tres conceptes: tristesa, depressió i victimisme.


1. La tristesa és un sentiment que cal manifestar quan hi ha un motiu, i que no té per què portar a una depressió.



2. La depressió és un trastorn que acostuma a necessitar ajuda professional.
  • És un trastorn de l'estat d'ànim que també es coneix com a "distimia".
  • Es caracteritza per un estat generalitzat "sense energia", apatia, etc.
  • Hi ha depressions que remeten de manera espontània, però d'altres es poden cronificar i agreujar.
  • La persona va deteriorant els diferents aspectes de la seva vida, començant per la comunicació, la vida social, cada cop es tanca més en si mateixa, rebutja l'ajut dels altres i les propostes d'esbarjo.
  • La depressió també acaba afectant a l'àmbit laboral i familiar.
  • També es nota un decaïment fins i tot a nivell físic (espatlles més baixes, cap cot, braços tirats endavant, com si vulgués "tapar" la caixa toràcica...).
  • Hi ha un abandonament de la pròpia imatge, la persona no s'arregla, inclús pot caure en la manca d'higiene personal, etc.     
Un dels papers que juga la família més propera, és la d'"obligar" a la persona deprimida a seguir una mínima rutina. Si la persona no treballa, tindrà tendència a passar moltes hores al llit. Cal que porti una rutina, que no es deixi arrossegar pel propi abandonament, que tingui cura de la seva higiene personal i del seu aspecte.

Si se li ha receptat medicació, convé controlar en la mesura que sigui posible que la prengui. També és important que faci alguna activitat, apuntar-se a un gimnàs, a algun curs, etc. Caldrà animar-la a fer-ho.

Cal tenir en compte que les pastilles no curen, només ajuden a paliar els símptomes, a aixecar una mica l'estat d'ànim o a relaxar, però a sota de tota depressió acostuma a haver-hi una causa, que caldrà treballar amb l'ajut d'un psicòleg o psicoterapeuta.

I, sobretot, cal tenir molta paciència, no culpar a la persona pel fet d'estar deprimida. Pensem que és un transtorn, que la persona no és culpable del que li passa. 


3. El victimisme és una actitud. És l'actitud d'algunes persones que es passen la vida lamentant-se per tot i queixant-se de tothom.

  • Es tracta d'una actitud vital. Tant se val com els vagin les coses, sempre troben motius de queixa.
  • Sembla que els seus problemes són més importants que els dels altres, i que tothom té “l'obligació” d'escoltar-los i estar per ells.
  • Si no són el centre d'atenció, s'indignen i fan sentir culpables als que tenen al voltant. Es queixen de que tothom els deixa de banda, i es tornen exigents i tirànics amb familiars i amics.
  • Un dels trets característics de les persones amb actitud victimista, és que no volen solucions. Qualsevol suggeriment per animar-se, fer alguna activitat, buscar ajuda, etc. és sistemàticament rebutjat amb excuses de tot tipus: “no tinc temps”, “no tinc diners”, “no tinc forces”... les persones properes acaben fartant-se i deixant d'escoltar-los.
  • La part més difícil per als familiars propers és no caure en el parany de la culpa, per la qual els victimistes en són grans experts.
  • Tot i que no és fàcil, la recomanació general és “fer per ells fins a on ens vagi bé” i no sentir-nos culpables de no fer més. Fem el que fem per ells, ens seguiran criticant i culpabilitzant de “tenir-los abandonats”.
  • És molt difícil que una persona victimista reconeixi que ho és i deixi de ser-ho. Necessita una gran actitud d'autocrítica i també empatitzar amb els sentiments i necessitats dels altres, i aquestes són dues coses que precissament li manquen al victimista.





NOTA: Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.
Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars