LES PORS EM FRENEN?




  • La por és un dels 4 sentiments bàsics, juntament amb l'alegria, la tristesa i la ràbia.
  • Té la funció d'advertir-nos del perill.
  • Es basa en experiències passades o en missatges d'advertència que hem sentit.

Tots coneixem la por. Sentim por cap a lo desconegut, i també cap a situacions que ja coneixem i que ens van deixar un record desagradable o amenaçador. Hi ha diferents graus de por: pors proporcionades i pors que no ho són.

Cal escoltar la por? La por és una alarma que ve de dins nostre i que ens avisa d'un perill. Cal escoltar-la sempre i després valorar, des de la nostra capacitat de raonament, si el sentiment de por és proporcionat respecte al perill real.

Definirem 4 situacions potencials:

1.- Quan hi ha un perill real molt gran: Per exemple, de patir un accident o fer-nos mal. És normal i sa sentir una por molt gran, que gairebé ens paralitzi: Escoltem-la i valorem si hem calculat bé el risc, si hem pres les mesures de seguretat necessàries, etc. Valorem si ens compensa enfrontar-nos-hi. En aquest cas, la por serveix d’advertiment, de protecció.

2.- Quan hi ha un perill real molt baix, com la por a fer el ridícul quan hem de parlar en públic. Podem sentir una por petita, que podem enfrontar i fer-ho. Si la por, en un cas com aquest, ens bloqueja, ens paralitza, estem davant d'una por desproporcionada i haurem de valorar altres factors, com la vergonya, els complexos, la timidesa, etc. Aquí, la por no hauria de ser un impediment per fer allò que volem fer.

3.- Quan hi ha un perill irreal, com la por a la foscor, a la nit, als insectes o a sortir al carrer. No hi ha cap amenaça real en aquests fets. Si aquesta por ens està impedint fer una vida normal, si ens limita i ens treu oportunitats, estem davant d'una fòbia, que potser caldrà tractar. Aquest tipus de pors són molt comunes, i provenen de missatges parentals que vam rebre de petits: “ves amb compte!”, “vigila!”. D'uns pares excessivament ansiosos amb les seves pròpies pors, surten fills porugs, que no han fet el procés de valorar si les pors dels seus pares eren reals o exagerades.

4.- Quan hi ha un perill greu real, com caure per un precipici o ingerir substàncies nocives per a la salut i no sentim cap por, no prenem les mesures de seguretat necessàries: estem comentent una imprudència. El nostre filtre, la nostra alarma està fallant.

Cada estiu sóc testimoni d'una escena que es repeteix a les piscines: un nen o nena, de 2-4 anys, que no sap nedar. Un pare, o mare, que li vol fer “perdre la por” a base de crits, esbroncades i fins i tot deixar-lo sol o sola enmig de l'aigua. Com ens sentiriem si ens ho fessin a nosaltres? Com creiem que es pot sentir aquesta criatura? Penseu, realment, que aquesta és la manera d'enfrontar la por? A mi, sincerament, em sembla un atropellament dels sentiments d'aquest nen o nena.

Les pors s'han de respectar, escoltar, valorar. Cal valorar el perill real. Cal valorar, si la nostra por és proporcionada al perill.

Un altre costum molt extès a la nostra societat, és riure's de qui té por. Hauríem d'aprendre a respectar la por, tant la pròpia com l’aliena.



NOTA: Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.
Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars