EXPRESSIÓ DE SENTIMIENTS I COMIAT



  • Davant d'una pèrdua és normal sentir tristesa. I és convenient expressar-la. Moltes persones es fan “les fortes” davant la família o els amics quan han patit una mort propera, per “no preocupar” als altres. Fan “com si no passés res”. És respectable el fet de no manifestar la tristesa públicament, però cal buscar els espais i els moments per a viure la tristesa i expressar-la.
  • Es pot continuar fent vida normal, sobre tot si convivim amb nens. Però és bo que també ells tinguin el permís per manifestar la seva tristesa i parlar lliurement de la persona que ha marxat. I això els serà més fàcil si veuen que els adults es donen aquest permís, per a estar tristos i plorar si ho necessiten.
  • De la mateixa manera, quan hi ha una separació o un trencament de la relació amb una persona, un acabament de feina, d'estudis, etc., és a dir, qualsevol situació que impliqui un comiat, hi ha implícita una tristesa, que no hem de tenir vergonya de manifestar.

  • Però també hi ha d'altres sentiments associats al dol, com pot ser la ràbia, fins i tot la sensació d'alleujament. I això pot confondre a la persona que ho sent, i li pot provocar un sentiment de culpa. Recordo a una senyora que es va quedar vídua, i confesava amb molt sentiment de culpa, que estava molt enrabiada amb el seu marit per haver marxat i haver-la deixat sola en una situació força complicada. Des de la lògica, no entenem com es pot sentir ràbia, quan la mort és un fet involuntàri i inevitable, però els sentiments no s'han d'intentar raonar, simplement, se senten. És normal sentir en algún moment ràbia cap a la persona que ha mort. Més fàcil ens resulta entendre la ràbia davant la pèrdua de la feina, per exemple, o per un trencament de parella.
  • La sensació d'alleujament pot estar associada al patiment que hem viscut veient a la persona malalta, o patint, o per tots els sacrificis que potser hem hagut de fer per cuidar-la.
  • Poden aparèixer altres sentiments, com la por a estar sol, o a enfrontar-se a les noves situacions sense aquesta persona.

CERIMÒNIA DEL COMIAT

  • És molt important acomiadar-se. El funeral i l'enterrament són rituals socials destinats a dir adéu a la persona que ha marxat. A totes les cultures es fan cerimònies de comiat per als difunts.
  • Podem escriure una carta, portar-li flors, o qualsevol altre acte que ens ajudi a elaborar aquest procés. De vegades, el dolor és tant gran que no podem acomiadar-nos en aquell moment. Respectem-ho, però fem més endavant alguna mena de cerimònia, de ritual que ens ajudi a posar un punt i final.
  • Podem fer un àlbum de fotos, un collage, una llibreta de records, un blog sobre la persona, guardar algun objecte, o portar flors al cementiri, per exemple.
  • Quan ens separem d'una persona, també convé que fem una “cerimònia de l'adéu”: una carta, un àlbum, fer “neteja” de les coses de la persona, ens pot ajudar.
  • Per molt extrany que sembli, també hauríem d'acomiadar-nos dels edificis: d'una casa d'on marxem, de les parets, dels records, d'una escola... prendre uns minuts per a recórrer l'espai i dir adéu a allò que hem viscut, als records, deixar enrere els mals records i endur-se els bons.
  • És important fer tot el procés de dol, d'una manera o una altra, d'acord amb la nostra manera de fer, per poder passar pàgina i seguir endavant.


NOTA: Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars