4 ETAPES EN LA VIDA DE LA PARELLA (1)



L'amor, les relacions, no són linials: Des que dues persones es conèixen fins que porten 20 anys junts, hi ha diferents etapes i nivells de proximitat.

Si tinguéssim això en compte, ens estalviaríem moltes crisis, que en realitat no ho són: “ja no m'estimes com abans”, “has canviat”… Doncs sí! És normal que la intensitat i la forma de la relació vagi canviant.

1a etapa: Enamorament: Per enamorar-se cal trencar els propis límits per “fusionar-se” amb l'altre. Dura uns pocs mesos.
  • En aquesta etapa es deixen una mica de banda els propis gustos i preferències.
  • El més important és el contacte amb l'altra persona.
  • Intentem donar la millor imatge de nosaltres mateixos i posem afany en buscar els punts en comú amb l'altra persona.
  • Sembla que siguem “ànimes bessones”, ens agrada el mateix, ens posem d'acord en tot... És una etapa molt dolça, sense complicacions, en què tot flueix.
  • Ens aporta una gran quantitat d'endorfines (hormona de la felicitat) i ens sentim feliços, plens d'energia i positivisme. Hi ha la sensació d'estar “surant en un núvol”.
  • També afecta positivament a la nostra autoestima, en sentir-nos valorats i admirats per l'altra persona.

A tothom li agradaria quedar-se eternament en aquesta etapa, però si fos així no podríem funcionar com a individus, no tindriem disponibles les nostres capacitats al 100%.

La nostra energia està centrada en la relació i en l'altre. Tampoc veiem a l'altre amb objectivitat, es realzen les semblances i es minimitzen les diferències i els defectes.


2a etapa: Fase simbiòtica: Es caracteritza per una dependència mútua. Inevitablement, ha d'evolucionar perquè la relació maduri.
  • Els plans es fan comptant amb l'altre, pensant en l'altre.
  • Ens adaptem a la vida i les necessitats de la parella.
  • Si aquesta etapa dura massa, la relació no progressa i les dues persones no poden fer res l'un sense l'altre.
  • En algun moment, cal començar a diferenciar-se.
  • Hi pot haver una lluita de “ni amb tu ni sense tu”.
  • Pot ser que un dels dos sigui més dependent que l'altre i llavors pateixen els dos, l'un per sentir-se “abandonat” i l'altre per sentir-se “lligat”.

En el proper article, seguirem avançant en aquesta necessària evolució de la parella.




NOTA: Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars