4 ETAPES EN LA VIDA DE LA PARELLA (2)





3a etapa: diferenciació.
És quan es comencen a definir les diferències individuals de cadascú. Per a molts suposa una desil·lusió, és adonar-se que l'altre no és realment com jo el veia, sinó que és algú amb personalitat pròpia, amb defectes i manies, com qualsevol altra persona.

  • Hi pot haver una sensació d'engany, de “estàs canviant”.
  • En realitat no canviem, simplement ens mostrem com som en realitat, ens adonem de les diferències.
  • És quan comencem a veure qui és en realitat l'altra persona, descobrim que no és “perfecte”, que és “simplement humà”.
  • És un bon moment per progresar en la relació, per a apropar-nos a la persona real, definint els nostres límits, els nostres gustos i preferències.
  • És quan ja no cal que veiem el futbol cada diumenge amb l'altre, (que havia arribat a pensar que ens agradava molt), ni cal que sortim cada dia amb ell/ella i els seus amics.
  • Es comencen a treballar les diferències, tu ets tu i jo sóc jo.
  • Es comencen a fer coses per separat, cadascú es defineix com a persona, i caldrà treballar molts temes.
  • Aquí és important que hi hagi confiança i comunicació, que les dues persones puguin expressar com se senten.
  • És molt important entendre que l’altre no és el meu “clon”, que té personalitat pròpia, gustos diferents als meus, possiblement també té alguna afició que jo no comparteixo, té la seva feina, els seus amics, la seva família... i això s’ha de respectar.
  • Igualment, nosaltres tenim les nostres aficions, amistats, familia, etc. Cal buscar els punts d’unió, un temps per a cadascú i un temps per a la parella.
  • I aquest és potser un dels punts que ocasiona més conflictes en la parella: cal anar trobant un equilibri, que sigui vàlid per als dos, “un tu, un jo i un nosaltres”.
  • La principal dificultat radica acostuma a ser una de les dues persones té moltes aficions, amistats, ocupacions, etc. i l’altre té molt de temps lliure.
  • Aquest segon potser espera que, al tenir parella, aquesta ompli els seus espais buits.
  • L’altre espera que li deixin plenament el seu espai, i seguir fent la seva vida d’abans sense canviar res.
  • Caldrà fer un esforç per les dues bandes: buscar altres maneres d’omplir els propis buits sense esperar que sigui la parella qui ho faci, i renunciar a una part de les aficions, etc. per trobar espais compartits amb la parella.
  • Cal fer un esforç de maduresa, tolerància i negociació per les dues parts.
  • Una altra de les principals dificultats radica en la creença que hem de ser “ànimes bessones”.
  • Hi ha persones que s’aferren a l’ideal romàntic de sentir-se eternament enamorats, “com el primer dia”. Això és irreal. Trobarem moments de connexió amb la parella, podem propiciar els moments romàntics, i està bé que ho fem, perquè són la “benzina” que necessita la parella per funcionar, però passat un temps de relació, cal que les dues persones tornin a ser individus diferenciats.
  • En aquest sentit, les cançons romàntiques, les películes, les sèries de la televisió, etc., ens ofereixen una visió distorsionada de la parella, que cal no confondre amb la parella madura i real.



NOTA: Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars