LA VERGONYA



La vergonya és un sentiment desagradable, de inadequació, que actua com a resposta a una norma que hem transgredit. Acostuma a anar acompanyada de la por a ser rebutjat o abandonat.

La norma transgredida pot ser justa o injusta, real o imaginària.

La vergonya és l'origen de moltes dificultats personals. Però, com actua?
  • Ens avisa de que hem transgredit una norma, i de que haurem de canviar alguna cosa del nostre comportament.
  • Però també ens pot fer sentir molt malament.
  • Disminueix la nostra autoestima i ens fa sentir indignes
  • Hi ha sensacions de vergonya que bloquegen literalment a la persona.
  • Quan sentim vergonya, tenim la sensació que tothom ens mira de manera desaprovadora i que tothom endevina allò que hem fet malament, com si puguessin llegir el nostre pensament.
  • Quan sentim vergonya, acostumem a veure als altres més grans, més formals, més seriosos... com si tothom tingués un codi moral millor que el nostre.

Tothom sent la mateixa vergonya?

La sensació de ser “inadequats” en la major part de situacions pot ser degut a una personalitat timida. Hi ha persones que tenen més tendència a sentir vergonya en la major part de les situacions socials, i n'hi ha d'altres que només la senten quan han fet alguna cosa veritablement “greu”.

Ningú en el món compleix totes les normes sempre. Pot passar que dues normes entrin en conflicte i haurem de triar-ne una d'elles i transgredir l'altra. 



Què podem fer quan sentim vergonya en una situació determinada?
  • Primerament, avaluem la norma que hem transgredit. De qui és aquesta norma? Qui ens la va inculcar?
  • És real o imaginària? (és a dir, m'estic imaginant al meu pare, o mare o àvia... assenyalant-me amb el dit de manera acusadora).
  • Un cop identificada la norma i la persona que ens la va inculcar (real o pressumptament), preguntem-nos si és una norma justa i si la volem per a nosaltres o no.
  • Si no la volem, és important prendre'n consciència i decidir que, en endavant, no deixarem que aquesta norma ens aclapari.
  • Pensem, si voldríem que algú proper a qui estimem molt sentís vergonya per aquesta mateixa norma. Si no ho voldríem per als altres, tampoc ens ho hauríem d'aplicar a nosaltres mateixos.

Hi ha un somni típic que tots hem tingut algun cop (dels que anomenem “somnis col·lectius”) que consisteix en veure'ns despullats passejant en públic. Tothom ens mira i ens sentim absolutament avergonyits. És el famós conte en el què li fan un vestit imaginari al rei, vestit que en realitat no existeix, i el rei es passeja despullat pel carrer, molt ufà del seu “vestit”, fins que un nen exclama en veu alta: “el rei va despullat”. Llavors tothom comença a riure's del rei i ell, que fins ara estava molt orgullós del seu “vestit”, de sobte sent una forta sensació de vergonya.
Aquest és el típic exemple de transgressió d'una norma (no s'ha de sortir despullat al carrer) i de com és l'acusació dels altres la que ens fa sentir la vergonya (fins que el nen ho va verbalitzar, el rei no sentia vergonya).

Replantegem-nos doncs, l'origen de la nostra vergonya, i analitzem-la. Podem triar deixar de sentir vergonya si pensem que es tracta d'una norma injusta.



NOTA: Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars