UN BOCINET DE CEL...


Aquest és un bon conte curt per reflexionar sobre el valor que donem a tot allò que tenim i tot allò que volem. No sé de qui és, però és molt clarificador.



Un pagès, cansat de la rutina del camp i de tanta feina dura, va decidir vendre la seva finca. Com que sabia que el seu veí era un destacat poeta, va decidir demanar-li el favor que li fes l’avís de venda. El poeta va accedir amb gust. L’avís deia:

“Venc un bocinet de cel, adornat amb oloroses flors i arbres verds, bonics prats i un riu transparent amb l’aigua més pura que mai hagueu vist”.

El poeta va haver de marxar per un temps, i quan va tornar va decidir visitar els seus nous veïns, pensant que aquell home de l’avís hauria marxat. La seva sorpresa va ser gran en veure el pagès treballant en les seves feines. I li va preguntar:

- Amic! No heu marxat de la finca?

El pagès, amb un somriure, va respondre:

- No, estimat veí; després de llegir l’avís que vostè em va fer, vaig comprendre que tenia el lloc més meravellós de la terra i que no n’hi ha cap de millor…




NOTA: Si t'ha agradat aquest conte, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars