EL MEU GOS EM COMPRÈN



La Universitat Goldsmiths de Londres va fer un estudi amb gossos: 9 femelles i 9 mascles de mida mitjana (10 mestissos, 3 labradors, 2 golden retriever, un vizia, un pastor belga i un beagle) amb un rang d'edat entre 8 mesos i 2 anys. A més, van participar els seus 18 amos, (14 dones i 4 homes), d'entre 34 i 72 anys, i un dels investigadors, qui va complir el rol d'estrany.

Van concloure que els gossos comprenen els sentiments humans i són capaços de consolar-los.

Els gossos són sensibles a l'angoixa dels humans. Si més no, així ho demostra aquest estudi, que va analitzar el comportament dels gossos de diferents races davant d'estímuls relacionats amb emocions de tercers. La investigació, encapçalada per Deborah Custance, del departament de Psicologia, apareix publicada a la revista científica Animal Cognition.

Segons els investigadors, quan els gossos s'apropen i llepen o acaronen a algú angoixat no ho fan cercant recompensa, sinó que ho fan com una manera de consol.

Els animals van ser posats davant persones que simulaven plorar, emetre un zum-zum estrany o conversar. La majoria dels gossos participants es va apropar i va tocar als humans que estaven plorant. Al que feia zum-zum es van apropar molt menys, la qual cosa demostraria que l'aproximació no és per curiositat, sinó per una empatia amb la persona que pateix. Cap gos es va interessar per les persones quan simulaven conversar.
A més, els gossos es van apropar a qui plorava amb independència de si es tractava del seu amo o una persona estranya.

Consultats els amos dels divuit animals estudiats sobre quan receptius havien estat els gossos a les emocions humanes en el passat, va resultar que un nombre important havia reaccionat a situacions de tristesa del seu amo, a moments en què aquest havia resultat ferit físicament, a situacions d'angoixa i d'alegria de l'amo. Les proves no es van fer en laboratoris, sinó al propi domicili de l'animal. L'amo i l'altra persona estranya estaven asseguts però separats per almenys dos metres mentre que una tercera persona fora de la vista de l'animal va enregistrar les situacions.

Cada animal va ser exposat al següent escenari: l'amo plorava, l'amo feia el zum-zum, l'estrany repetia el zum-zum. A més, les dues persones interactuaven en els períodes
d'entremig.

L'estudi contrasta amb un altre de realitzat el 2006, en què es va simular un atac de cor de l'amo. Com que l'animal va ser incapaç de buscar ajut, els autors van concloure que els animals eren incapaços de comprendre la natura d'una emergència o de cercar ajut.

Al respecte, Custance observa en l'estudi que allà s'estava buscant un comportament més complex que l'acte de respondre de manera empàtica. La zoopsiquiatra xilena Daniela Navarrete Talloni explica que els gossos han desenvolupat la capacitat de desxifrar el llenguatge no verbal dels humans gràcies als molts anys de domesticació i convivència estreta. “Són capaços d'entendre signes i ganyotes, reptes i tendresa solament amb mirar als seus amos...entenen els somriures i les llàgrimes, i fan el possible per reconfortar en cas de ser necessari”, comenta. Això s'explica, diu la veterinària, perquè es tracta d'animals gregaris, que viuen en gossades i a on necessiten entendre i empatizar amb els altres integrants del grup.

El cas dels gats és una mica diferent. “No és una conducta habitual perquè són animals de tipus solitari i més aviat d'ordre jeràrquic territorial, però han après certes conductes d'empatia molt semblants a les dels gossos”.




NOTA: Si t'ha agradat aquesta reflexió, comparteix-la amb els teus amics i deixa els teus comentaris.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars