CONTE SENSE U



Conte sense u

Escrivint sense “u”
puc parlar fins i tot del meu cansament
de mi, del jo,
del que tinc,
d’allò que em pertany...
Fins i tot puc escriure d’ell,
d’ells
i dels altres.
Però sense “u”
no puc parlar del tu,
de lo seu,
de lo teu
Ni tant sols de lo nostre.
Així em passa...
De vegades perdo la “u”
i deixo de poder parlar-te,
pensar-te, estimar-te, dir-te.
Sense “u” jo em quedo però tu desapareixes...
I sense poder-te anomenar,
com podría gaudir-te?
Com en el conte... si tu no existeixes
em condemno a veure el pitjor de mi mateix
reflectint-se eternament
en el mateix,
mateix
estúpid
mirall.

Jorge Bucay



Aquí el teniu sencer, en castellà:





NOTA: Si t'ha agradat aquest conte, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars