ESTEM PITJOR DEL CAP QUE FA UNS ANYS?




Hi ha tot un ventall de teories per a explicar el per què dels trastorns psicològics:
  • L'escola cognitiu-conductual ho atribuireix tot a l'aprenentatge i a uns hàbits de conducta que es poden modificar. Tot és après, tot es pot des-aprendre.
  • La psicoanàlisi parla gairebé exclusivament dels traumes de la infantesa i com ens segueixen afectant a la vida adulta. El tractament es basa en buscar les causes dels nostres problemes en la infantesa.
  • L'important avanç de la recerca genètica, atribueix gairebé tots els nostres mals, tant físics com psicològics, a una mena de codi pre-gravat als nostres gens.
  • Hi ha teories que parlen de la suma d'una predisposició genètica més la influència ambiental.
  • En l'àmbit més mèdic, s'atribueixen els trastorns a un desajust bioquímic, que se solucionaria amb l'administració de fàrmacs.
  • Les teories psico-somàtiques, com la de la Louise Hay, que atribueix tots els trastorns físics a un origen psicològic. He arribat a sentir la teoria que quan un pateix un accident, d'alguna manera ha “provocat” que li passés allò, per a aprendre alguna cosa de la vida, per a “curar-se” d'alguna cosa.

Però avui em vull centrar en la polèmica que envolta la nova classificació dels trastorns mentals.

Existeix una mena de “bíblia” on es classifiquen i defineixen tots els trastorns mentals: el DSM (Diagnostic and Statistical Manual of mental disorders), elaborat i revisat periòdicament per l'APA (Associació Americana de Psiquiatria).

Aquest manual és acceptat de manera gairebé unànime per tota la comunitat psicològica i psiquiàtrica mundial per classificar i definir els desordres mentals. Així doncs, es van fent revisions, eliminacions de categories, ampliacions, aclaracions i aparició i descripció de nous trastorns mentals a cada nova versió. El mes de maig de 2013 es va presentar als Estats Units la nova versió, el DSM-V.

Però són moltes les veus crítiques que s'alcen per denunciar l'excessiva influència de la potent indústria farmacològica en la revisió d'aquest manual.

Els primers psicofàrmacs es van comercialitzar als anys 50. El popular Prozac (conegut antidepressiu) apareix als anys 80. L'augment del nombre de diagnòstics de trastorns mentals s'ha disparat els darrers anys de manera alarmant. En els darrers 10 anys s'ha triplicat el nombre de persones que consumeixen alguna mena d'antidepressiu, i la nova generació d'antipsicòtics s'ha convertit en líder de vendes a nivell mundial, per damunt de qualsevol altre fàrmac que tracti malalties físiques.

Totes aquestes dades estan fent que es qüestioni el model mèdic-farmacològic de la psicologia i psiquiatria.
  • D'una banda, es qüestiona l'eficàcia real dels propis medicaments.
  • De l'altra, l'augment alarmant d'etiquetes i nous trastorns, així com dels diagnòstics psicològics.
  • Realment, estem davant d'un fenomen de “malaltia mental col·lectiva”?
  • O bé aquesta riuada de trastorns obeeix més als interessos de la indústria farmacèutica?



NOTA: Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars