L'ABÚS DELS FÀRMACS I LES ETIQUETES




En els darrers 3 anys són moltes les veus que s'han anat aixecant per a denunciar públicament l'excessiva influència que està acumulant la indústria farmacèutica a l'hora de determinar què és allò que es pot considerar malaltia mental i com tractar-la.

Estem presenciant una creixent i imparable expansió de categories diagnòstiques en salud mental.

Per exemple, en la nova versió del DSM-V (classificació dels trastorns mentals que elabora l'associació americana de psiquiatria), apareixen etiquetats com a “malalties mentals” comportaments que en realitat no tenen res de patològics, com poden ser la timidesa, l'apatia, la introversió, etc.

Fruit d'aquestes crítiques i d'una important campanya de recollida de signatures, s'ha aconseguit que algunes de les noves propostes diagnòstiques més controvertides no segueixin endavant.

El psiquiatra nord-americà Daniel Carlat denuncía com s'expliquen molts trastorns com un problema exclusivament d'origen fisiològic o bioquímic, que només es pot solucionar amb l'ús de fàrmacs, quan en realitat no ho són.

La revista PloS Medicine també va publicar un article alertant dels greus conflictes d'interessos entre molts dels experts que treballen en l'elaboració de la nova versió del DSM-V amb la indústria farmacèutica.

També la revista The Guardian, al Regne Unit, criticava la imparable ampliació de categories diagnòstiques, advertint de les greus conseqüències que podria tenir per als milers de persones que serien etiquetades com a “malaltes mentals” per tenir comportaments que avui dia es consideren completament normals.
A la rebelia jovenil de tota la vida, per exemple, ara se li diu «trastorn desafiant oposicionista». A l'afegir-li el terme «trastorn», li estem atorgant una connotación de «patologia o malaltia» que facilment es prestarà a ser tractada amb fàrmacs.

També està en tela de judici l'eficàcia real d'alguns dels fàrmacs denominats “de segona generació”. Cal tenir en compte, que la majoria dels assajos clínics que es realitzen amb aquests medicaments, estan finançats pels laboratoris farmacèutics. Els resultats que s'obtenen dels estudis són molts i variats i sospitosament hi ha una tendència a publicar aquells estudis que han obtingut resultats positius. L'any 2012, als Estats Units, han estat sancionats amb multes milionàries per “publicitat enganyosa” conegudes firmes com Abbott o Johnson & Johnson, per haver donat usos no aprovats d'alguns fàrmacs sense tenir prou proves científiques sobre la seva seguretat i eficàcia i per ocultar els riscos, respectivament.

També s'estan minimitzant els possibles efectes secundaris d'alguns fàrmacs, que poden afectar al sistema digestiu, la coagulació, la reproducció o el creixement.

Si bé, en alguns moments puntuals de la nostra vida podem necessitar el recolzament farmacològic per a superar una situació, cal no oblidar els beneficis de les teràpies psicològiques, que no suposen cap risc per a la salut i no presenten cap efecte secundari.

També hi ha moltes teràpies alternatives que ens poden ajudar a trobar-nos millor: homeopatia, naturopatia, flors de Bach, i tècniques de relaxació, ioga, mindfulness, meditació…





NOTA: Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars