PER QUÈ ENS COSTA TANT DECIDIR



La major part dels problemes que tenim es redueixen a decisions que ens costa prendre:
Blanc o negre, sí o no, donar un pas, dir una cosa, marxar o quedar-se,...
Si la solució sembla tant fàcil, per què no ho fem? Per què esperem mil anys a resoldre-ho  posant-nos excuses, demorant, enganyant-nos a nosaltres mateixos amb la idea de que “ja s'arreglarà sol”, de que “tampoc és tant greu”, “és una crisi passatgera”, etc.?

Hi ha dos factors que ens aturen en la presa de decisions:

Els dubtes
  • Si estem prenent la decisió correcta.
  • Si no ens estem precipitant, si ens equivoquem...
  • Abans de prendre una decisió important, segur que li hem donat mil voltes i hem arribat mil cops a la mateixa conclusió.
  • Ho hem explicat als amics, a la família, a tothom que ens vulgui escoltar, i tothom ens ha dit quina era la solució correcta. I tot i amb això, seguim dubtant...
Hi ha persones que, per la seva personalitat, dubten sempre de tot, sistemàticament. Els costa fins i tot triar un fuet al supermercat, o unes sabates. Passen una bona estona amb dos parells de sabates a la mà, els deixen, marxen, tornen, se'ls tornen a provar, finalment n'agafen uns,  i l'endemà tornen a la botiga a canviar-los pels altres, pensant que “aquells” eren els millors. I s'enduran els altres, i seguiran dubtant fins que els llencin de vells, de si van triar els correctes.

Hi ha una fantasia recurrent que els enganya: la de creure que hi ha una decisió correcta i una d'equivocada. Probablement els van criticar amb duresa quan eren petits, els van exigir molt, havien de ser perfectes. Aquesta creença és un engany. Tot, absolutament tot, té pros i contres. I cal decidir. La vida és plena de decisions, des de la més senzilla fins a la més complicada. Això que triem té avantatges i inconvenients. I allò que deixem, també.
Però hem de triar, constantment, per poder avançar.
I hem de renunciar. Triar comporta renunciar, despedir-se, deixar coses i persones enrere. Cal triar per poder avançar.

La por
Més enllà de la por a equivocar-se, hi ha la por a fer un pas important. La por de llençar-se al buit. Voldríem tenir un paper amb la garantia de que tot sortirà bé. Però no el tenim. I segur que ens en sortirem, però la por ens atura.
  • La por a què pensaran els altres.
  • La por a no ser acceptats.
  • A que les persones que són importants per a nosaltres no ens recolzin.
  • La por a quedar-nos sols.
  • La por a patir.
  • A perdre a algú pel camí.
  • A sortir de la nostra “zona de confort”.


NOTA: Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars