ELS JOCS DE PODER (5)





LA INTIMIDACIÓ III


La utilització de la lògica com a argument. Quan no és una qüestió de lògica, és una qüestió de preferències:
  • “Té més lògica passar el Nadal a casa dels meus pares que dels teus”.
  • “Té més lògica anar el cap de setmana a la platja que a la muntanya”.
 No tenim per què aportar “proves” per defensar les nostres preferències. Cadascú té les seves. Es pot negociar, argumentar, però sense jocs de poder.


Desacreditar les fonts:
  • “Jo no menjo carn, sóc vegetarià”. Resposta: “Ja t'ha rentat el cap aquella gent”.
Consisteix en desacreditar la font d'informació per des-valoritzar les idees de l'altre. En tot cas, tot es pot desacreditar, però estem en el nostre dret a creure en allò que vulguem. La manera cooperadora d'argumentar seria: “Malgrat la teva opinió, segueixo pensant igual. Què vols tu?”


Redefinició de les regles:
  • Suposem que hem pactat que cada dia tria un de nosaltres quin programa de la tele veiem. Avui em toca a mi, i la meva parella em diu: “avui fan un reportatge que és més interessant que la teva sèrie, així que podríem veure el reportatge”.
En aquest joc és fàcil caure en el parany d'argumentar què és més interessant o més important. I, en realitat, l'únic a discutir és que l'altre ens ha canviat les regles del joc: “Avui és dimarts i em toca triar a mi. Els dimarts veiem la meva sèrie. Tot i que si per a tu és important veure el reportatge, ho podem negociar. Però no em canviïs les regles del joc a la teva conveniència”.



NOTA: Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars