ELS ABUSOS SEXUALS A LA INFÀNCIA (1)



Els abusos sexuals a la infància són un dels temes més delicats i difícils de tractar des de tots els àmbits. És un dels fantasmes que passen pel cap de tots els pares i mares en algun moment. Com succeeixen? Com ho podem detectar? Quines conseqüències tenen? Es poden evitar? Intentaré abocar una mica de llum en aquest controvertit tema.
  • Segons les estadístiques, una de cada 4 o 5 persones, majoritàriament dones, han patit abusos sexuals en algun moment de la seva infantesa o adolescència.
  • Es considera abús sexual, des de l'exhibició deliberada dels genitals amb intencions sexuals, mostrar-los pornografia, obligar al nen o nena a realitzar tocaments a l'adult, tocar als nens amb intencions sexuals, fins a violacions clares.
  • Les conseqüències són més greus, depenent del grau d'abús i la durada en el temps, que pot ser des d'un episodi aïllat fins a anys de patiment de l'abús. Cal afegir aquí el parentiu, freqüent, que converteix l'abús en incest i agreuja les seqüeles.
Tot i el fantasma que tots tenim del pervertit que aprofita els vestidors dels nens, el cinema o la porteria fosca, la majoria dels abusos succeeixen en l'entorn més proper al nen o nena.
  • Acostumen a ser familiars o persones properes, que s'aprofiten de la confiança, perquè els nens i nenes saben que són amics o coneguts dels pares i hi confien.
  • Tots hem sentit de petits la frase “no parlis amb desconeguts”, “no acceptis regals ni caramels d'un desconegut”.
  • A ningú li van dir “no et refiïs del veí de dalt”, o “vigila amb el pare de la teva amigueta”. Però es clar, no podem ficar al nen o nena en una urna, ni podem viure constantment amb la por i la desconfiança.

Com podem notar que un nen o nena està patint abusos?
  • Quan es tracta d'un episodi aïllat, malauradament ho descobrirem massa tard: només podem prevenir als nens, de manera general.
  • Quan és un abús continuat en el temps, hi ha una diferència depenent de l'edat del menut.
  • Els nens i nenes petits, de 6 anys o menys, probablement començaran a tenir una conducta “sexualitzada” que cridar l'atenció: no s'ha de confondre amb l'interès o curiositat que se'ls desperta cap als 3 o 4 anys, que tenen tendència a explorar el seu propi cos i els dels amics i amigues.
  • El nen o nena que pateix abusos d'un adult, pot “buscar” els adults, tenir una obsessió pels genitals, una actitud provocativa...
  • També dibuixarà la figura humana amb genitals, cosa que els altres nens no fan.
  • Els mestres, monitors, etc. acostumen a ser els que ho detecten. Recordo un cas d'una nena de 5 anys que es rentava les mans de manera obsessiva, dient que “les tenia brutes”: el motiu és fàcil d'endevinar. També hi ha nens que “juguen” a tenir sexe amb les nines.
  • Quan són tant petits, introdueixen la sexualitat dins la seva vida com una cosa normal. No tenen prou criteri per distingir “el que es fa i el que no”. La feina dels educadors, pares, terapeutes serà, un cop detectat l'abús i apartada la criatura de l'abusador, ensenyar el que pot fer i el que no, tenint gran cura de no culpabilitzar al menut. Pensem que els nens tenen una gran tendència a culpabilitzar-se de tot. I en cas d'un abús, ni el nen ni els pares ni els educadors en tenen la culpa. L'únic culpable és l'abusador.
  • Tot i que no sigui fàcil hem d'intentar no dramatitzar la situació: ha passat, el mal està fet, i cal evitar estigmatitzar la criatura. Amb molta cura, anar-li dient “això no és normal, això no està bé”.
  • L'ajuda dels professionals és bàsica, tant per al menor com per als pares, que se senten terriblement culpables per no haver-ho pogut preveure o evitar.


NOTA: Si t'ha agradat, si us plau comparteix. I si vols fer algun comentari, em serà útil i de gran interès. Gràcies.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars