UN APRÈN


Preciós i potent poema de J.L. Borges, que ens parla de la importància de seguir aprenent sempre...


UN APRÈN

Després d'un temps,
un aprèn la subtil diferència
entre sostenir una mà
i encadenar una ànima...
I un aprèn que l'amor
no vol dir allitar-se
i una companyia no significa seguretat
i un comença a aprendre.

Que els petons no són contractes
i els regals no són promeses
i un comença a acceptar les seves derrotes
amb el cap alt i els ulls ben oberts...
I un aprèn a construir
tots els seus camins en l'avui,
perquè el terreny de demà
és massa insegur per a plans...
i els futurs tenen una forma de
caure a la meitat.

I després d'un temps
un aprèn que si és massa,
fins i tot l'escalforeta del sol crema.
Així que un planta el seu propi jardí
i decora la seva pròpia ànima,
en comptes d'esperar que algú li porti flors.

I un aprèn que realment pot aguantar,
que un és realment fort,
que un realment val,
i un aprèn i aprèn ...
i amb cada dia un aprèn.

Jorge Luis Borges



Traducció: Ma Rosa Muro Guardiola



NOTA: Si t'ha agradat, si us plau comparteix. I si vols fer algun comentari, em serà útil i de gran interès.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars