ELS ABUSOS SEXUALS EN LA INFÀNCIA (3)



QUÈ FER QUAN SOSPITEM QUE S'ESTÀ PRODUÏNT UN ABÚS

Com podem evitar els abusos als nostres fills? Com hem de reaccionar si sospitem que estan patint abusos?

1. COM ACTUEN ELS ABUSADORS:
  • Els nens més vulnerables són els més petits, que no saben explicar-ho, i també els nens amb retard mental.
  • Generalment els abusadors són persones properes a l'entorn del nen i començaran amb mostres d'afecte, petons, abraçades, carícies, que en principi no desperten cap alarma en el menor ni en el pare o mare. Més tard passen al contacte genital.
  • Els nens i nenes no acostumen a oposar resistència. A nivell verbal, no saben argumentar una defensa davant d'un adult que té el control de la situació, que té molts més recursos intel·lectuals i verbals que el menor.
  • A més, l'adult li dirà que això “és normal”, el nen o nena no té prou criteri per saber si això és cert, i els diuen que “és un secret”, que no ho han d'explicar a ningú.
  • També juguen amb els sentiments del menor, dient que ell o ella és una persona molt especial, que l'estimen més que a ningú, els donen regals o diners, etc.
  • Quan són més grans i ho intenten aturar, llavors vénen les amenaces: “tu m'has provocat”, “t'has deixat”… o “si ho dius aniré a la presó i serà culpa teva”.
  • A nivell físic, alguns se n'apartaran, evitaran estar amb aquesta persona a soles, i molt pocs ho explicaran als pares.

2. COM PODEM PREVENIR ELS ABUSOS:
  • Fomentar el diàleg amb els nens sobre aquest tema. No tinguem por de parlar als nens, des de petits, sobre els abusos. És la manera de prevenir-los. Amb 4 o 5 anys ja se'ls pot explicar que hi ha persones dolentes que els toquen el penis, la vulva, etc. als nens, i que no s'han de deixar tocar.
  • Que si algú els ho vol fer, sigui qui sigui, que marxin, avisin a la mare o al pare, que no dubtin a explicar-ho. Que tenen dret a dir-li “no vull”, “deixa'm estar”, “ho explicaré als meus pares”, etc. Donem-los recursos verbals: frases concretes a utilitzar en cas d'abús.

3. QUÈ FER QUAN SOSPITEM:
  • El primer que hem de fer és CREURE al nen o nena. Si ens explica un abús, malhauradament, acostuma a ser veritat.
  • Per descomptat que l'hem d'apartar de la persona abusadora. Fa poc hi va haver una dona que va denunciar la seva mare per deixar-la de petita amb l'avi, que ja havia abusat de la pròpia mare anys enrere. Fer “com si no passés res” no soluciona el problema. Actuem. Apartem el nen de l'abusador i busquem ajuda professional per pal·liar les seqüeles.
  • Moltes persones opten per fer com si no passés res: ho neguen, li treuen importància, etc., perquè no saben com encarar-ho. I deixen al menor en un estat d'indefensió davant l'abús d'una banda, i amb la sensació que “és millor no parlar-ne amb ningú”d'una altra: una doble indefensió.
  • Recordo el cas d'una nena de 9 anys que patia abusos del seu padrastre. Ho va explicar a les amiguetes i la reacció dels altres pares va ser no deixar que les seves filles anessin a aquella casa. Res més. Protegir a les seves filles deixant l'altra nena a mercè de l'abusador impunement. Per por a parlar amb la mare, a enfrontar-se amb l'abusador, a “ficar-se on no els demanaven”... i aquesta impunitat és la que empara als abusadors per seguir abusant.
  • Si sospitem que un nen o nena pateix abusos, no ho deixem córrer: observem, sense formar cap escàndol, i anem passant missatges al nen o nena de que hi ha persones grans que fan coses mal fetes, i que els nens no en són els culpables. Que ho poden explicar i no passarà res. Així, el nen agafarà confiança i ho podrà acabar explicant.


NOTA: Si t'ha agradat, si us plau comparteix. I si vols fer algun comentari, em serà útil i de gran interès. Gràcies.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars