ELS ABUSOS SEXUALS EN LA INFÀNCIA (4)

QUAN L'ABUSADOR(A) ÉS UN FAMILIAR



Continuant amb aquest difícil tema, hem de parlar, inevitablement, de l'incest. La major part dels abusos es comenten dins de l'entorn més proper de la criatura.
  • Quan l'abusador és un familiar proper, com un germà més gran, l'avi, el padrastre o el propi pare, entren en joc altres factors que ho compliquen.
  • També hi ha dones abusadores, però estadísticament és molt poc freqüent. Quan una dona de 20 i tants o 30 i tants abusa d'un nen de 12, per exemple, culturalment tendim a dir que “l'ha iniciat”. La diferència d'edat i experiència, evidentment, ho converteix en un abús, tan traumàtic per al nen com ho és per a una nena.
  • El més segur és que l'abusador ho negui i s'indigni. Llavors, la tendència dels pares (o la mare quan es tracta de la seva parella, per exemple) és la negació, negar-se a creure-ho, fer veure que “no passa res”, o, si més no, dubtar-ho.
  • És molt dur pensar que el teu propi pare, parella o germà està abusant de la teva filla o fill.
  • L'única alternativa, quan es tracta de la parella, serà la separació, basant-se en creure a la criatura en contra de la paraula (i la indignació) de l'abusador.
  • Difícilment un abusador ho reconeixerà. Els abusadors acostumen a auto-justificar-se: “S'ho està inventant per separar-nos”, “només vol cridar l'atenció”, o “es una forma de carinyo”, “la nena (o nen) no va oposar resistència”, “tampoc n'hi ha per tant”...
  • Quan l'abusador és l'oncle o l'avi, es poden formar bàndols, els que creuran la nena i els que creuran a l'abusador, i la família es dividirà: pensem en com podem asseure'ns a la taula de Nadal amb l'abusador de la nostra filla. Pensem en el dolor que suposa per a una persona trencar amb el seu propi pare per protegir el fill. És molt més fàcil esborrar la nena o nen de l'esplai o de basket, que trencar amb la família o la parella. Així doncs, quan els abusos es donen dins la família, la cosa és molt més complicada. I malauradament, és el cas més freqüent.
  • En alguns casos, es culpa a la víctima per “haver-ho dit”: “en quin embolic ens has posat a tots”, “ara què hem de fer? Triar entre ell o tu?” “has trencat la família”. Desgraciadament, quan això passa, la víctima, torna a convertir-se en víctima un altre cop, en patir la indefensió, la falta de comprensió per part de familiars propers, que l'haurien de recolzar.
  • És molt important que la víctima ho pugui explicar i que se la cregui, així com, apartar a l'abusador d'ella. Per més difícil que això sembli, la nostra obligació és protegir al menor. No serveix minimitzar-ho, “ja no ho farà més”, “no et deixis”…
  • Quan la persona ho explica anys després, ja d'adulta, també es tendeix a pensar que “ja ha passat” i ja no té importància. La persona abusada, ha hagut de fer un gran esforç per tenir el valor per poder explicar-ho, i de ben segur que en pateix les seqüel·les. Convé igualment, escoltar-la i donar-li recolzament.


NOTA: Si t'ha agradat, si us plau comparteix. I si vols fer algun comentari, em serà útil i de gran interès. Gràcies.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars