"L'EFECTE BOMBENTA: LA IMPORTÀNCIA DE L'ACTITUD"·. VÍCTOR KÜPPERS


Interessant explicació de Víctor Küppers sobre l'actitud, sobre la nostra actitud vital, i com tracta aquest tema la psicologia positiva.




Encara que parla una mica accelerat. Motiu pel qual m'ha semblat important tenir la transcripció traduïda:

A mi m'agrada explicar sempre que les persones som com bombetes, perquè tots transmetem: Hi ha vegades que coneixes a algú i al cap de dos o tres segons de conèixe'l penses "guauuu, olé olé i ole!", i n'hi ha d'altres que coneixes a algú i al cap d'aquests mateixos dos o tres segons penses "ole ..."; digue'n feeling, digue'n química, però el fet és que els éssers humans transmetem sensacions i captem les sensacions que transmeten els altres. En aquest sentit som com bombetes.

Ara bé, hi ha persones que van per la vida a 30.000 watts i hi ha persones que van foses, perquè tots transmetem però no tots transmetem el mateix. I el que transmetem ve d'una fórmula, que a mi m'agrada utilitzar, que és V = (C + H) * A, és a dir, quant vals tu com a persona? Quin és el teu valor? I algú dirà "no, no, jo valc un imperi", sense cap dubte. Però l'imperi es concreta en aquestes tres lletres:
  • la C que són els coneixements (tota la vida s'ha de tenir coneixements),
  • la h que és l'habilitat (que un desenvolupa amb el temps i l'experiència)
  • i l'A que és l'actitud o la manera de ser.

Però l'important de la fórmula és que la C suma, la H suma, però l'A multiplica. És a dir, la diferència entre el crac i el xusquero, entre el gran i el mediocre, no està a la C o a l' H, és a la A.

Tu no ets una persona grandíssima, que sens dubte ho ets, perquè tinguis molts coneixements, tu no ets una persona grandíssima pel que has estudiat. Tu ets una persona grandíssima per la teva manera de ser.

A tu no hi ha ningú que t'apreciï perquè tinguis un post-grau, ningú t'aprecia pel teu nivell d'anglès, ni pels anys d'experiència que tens ni pel teu càrrec a la targeta. A tu t'aprecien per la teva manera de ser. I totes les persones fantàstiques tenen una manera de ser fantàstica. I totes les persones de merda tenen una manera de ser de merda. (Perdoneu l'expressió, però és la riquesa del castellà i hi ha paraules molt descriptives.) Tots coneixem persones així. I no ho són pels seus coneixements, no ho són per la seva habilitat o experiència, ho són per la seva manera de ser.

Si ens posem a pensar en els caps que hem tingut, no els valorem pels seus títols, els valorem sobretot per la seva manera de ser.

I en el terreny personal ens passa exactament el mateix: els nostres fills ens valoren per la nostra forma de ser. I els nostres amics. I la nostra parella.

Al final, en la vida el que compta és la nostra manera de ser.

El problema que tenim és que moltes vegades la vida és complicada, tots tenim problemes, tots tenim dificultats, l'entorn no sempre és fàcil, i això fa que ens anem desanimant. Hi ha molta gent que viu amb aquesta sensació de "ffff", que no sé com s'escriu però que és un virus que ens contagia a tots; com quan vas a algun lloc i algú pregunta "home, on vas?" i l'altre respon "ffff, doncs a una reunió que tinc ara...". Hi ha moltes persones que van així, que han perdut l'alegria, que han perdut la il·lusió, que han perdut l'ànim, que han perdut l'entusiasme; i aquest és l'àmbit d'estudi de la psicologia positiva, és a dir, què podem fer per mantenir l'ànim quan la vida no sempre va com volem. I hauríem de fer-ho per tres motius:
  • Primer perquè no és el normal. L'estat natural d'una persona normal és anar "xutat", estar content, ser alegre, ser feliç. Que no sigui l'habitual no vol dir que no sigui el normal. El que passa és que en un entorn complicat un té dues opcions: la primera és la de resignar-te, conformar-te, tirar la tovallola, deixar-te portar, no perquè un sigui mala persona sinó simplement perquè moltes vegades l'entorn o les circumstàncies ens superen, i un es veu arrossegat per un entorn lamentable. Però hi ha una altra alternativa que és la de lluitar contra corrent per viure amb il·lusió, amb alegria; que es pot fer i que val molt la pena, però la paraula no és que es pot fer, la paraula és que mereixem: tots mereixem viure alegres, tots sabem per experiència que la vida és fantàstica quan un va alegre. I és fantàstica com a professional, com a parella, com a pare o com a amic. I aquest és el primer motiu pel qual un ha de reaccionar: és perquè no és el normal.
  • El segon és perquè un no s'ho mereix. Sobretot a nivell personal, perquè és veritat que dediquem molt de temps treballant, però el nostre projecte en majúscules en aquesta vida és LA NOSTRA FAMÍLIA, donar la seva millor versió a la seva parella, als seus amics, als seus fills. Perquè, repeteixo, la vida és genial quan un va alegre.
  • I la tercera, perquè el teu estat d'ànim el pots treballar. El teu estat d'ànim no és un element aleatori en funció de l'entorn, de les circumstàncies, del teu cap, de l'empresa. No. L'estat d'ànim es treballa, és la nostra responsabilitat. I la psicologia positiva el que proposa són eines per poder treballar l'ànim quan les coses no ajuden. Perquè es pot treballar, sense cap dubte, un pot centrar-se en el que és important.
Hi ha una frase que diu: "el més important a la vida és que el més important sigui el més important".
Però anem tan ràpid que moltes vegades oblidem el que és essencial.

Hi ha una altra manera que és la de relativitzar els problemes. És veritat que la vida té drames, perquè tots tenim drames, però drames són coses molt concretes. I quan un té drames té dret a perdre l'alegria (només faltaria), però els que no tenim drames tenim una cosa que es diu "circumstàncies a resoldre", que és molt diferent, i un no pot perdre l'alegria per coses que són menors.

Una tercera idea seria aprendre a ser agraït, aprendre a valorar el que un té, perquè no sabem el que tenim fins que ho perdem. I no és demagògia, és una veritat com un piano. Un no sap el que té fins que ho perd. I de vegades, parar-se a reflexionar sobre les coses que funcionen bé també ajuda a mantenir l'ànim.

Una altra és la de desenvolupar l'amabilitat.

En fi, la psicologia positiva et proposa moltes idees i moltes eines pràctiques, aplicables, útils. Cap de demagògica, perquè no estem per parlar de demagògia ni per anar per la vida com il·lusos, sinó estem per intentar lluitar per ser el millor que puguem arribar a ser i això depèn de la nostra actitud, de la nostra manera de ser, perquè ens va la vida en això.

Transcripció i traducció: Rosa Muro Guardiola


NOTA: Si t'ha agradat, si us plau comparteix. I si vols fer algun comentari, em serà útil i de gran interès. Gràcies.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars