EL SECRET DE LA FELICITAT



Estem programats des d'abans de néixer. Hi ha unes expectatives posades sobre el nadó que neixerà:
  • Hi ha pares o mares que volen clarament un nen, o una nena.
  • Que sigui intel·ligent, que sigui tranquil, o mogut.
  • Ros, moreno, molt guapo o molt espavilat…

Si preguntem a una mare embarassada com vol que sigui el seu fill, inevitablement ens dirà, en primer lloc, que vol que neixi sa. I en segon, “que sigui feliç” o que “sigui allò que vulgui ser”.

Però, què ha de fer aquesta nova personeta per a ser feliç?

Una de les coses que primer s'espera del nadó és el primer somriure: quan el nen ja somriu, tothom està content. Però hi ha experts que asseguren, que el somriure del nadó no és res més que una imitació del que veuen, un acte reflex... Tothom vol fer riure als menuts: els fan pessigolles, fan pallassades, etc. per fer riure al nen o nena. Ens agrada veure'ls riure. Si un nen riu, vol dir que és feliç... o almenys això creiem nosaltres. I això ens tranquil·litza.

Però el nen o nena va creixent. Comença a tenir conflictes amb els altres nens. Amb els germans. La mare no hi és les 24 hores, tal i com ell voldria. I se'l treu el xumet, se'l porta a dormir sol a una altra habitació, se'l treuen els bolquers... tot això és necessari per a la seva evolució, òbviament.

Però també anirà aprenent que no tot és un camí de roses: la vida és plena de contratemps, de contrarietats i de frustracions, i també de bons moments, d'alegries. Hi ha un temps per a la por, per a la ràbia, la tristesa, i també per a l'alegria.

El nen o nena anirà aprenent a manegar la seva frustració, els seus sentiments, les seves pors i els seus conflictes. I en aquest procés d'aprenentatge, influiran molts factors:
  • D'una banda, el caràcter del nen: n'hi ha de més tranquils, de més moguts, n'hi ha que ploren per tot.
  • Després està el seu entorn: allò que veuen. Allò que observen i viuen. Aprenem des de petits a manegar les diferents situacions.

Tot i així, encara em trobo amb adults que creuen que la felicitat és “l'absència de problemes”. Això és un concepte idíl·lic. La vida és plena d'entrebancs i contratemps, i de nosaltres depèn com els vivim, com els patim o ignorem.

Però la felicitat continua essent un concepte abstracte: al nostre inconscient hi ha missatges de què hem d'aconseguir a la vida per a ser feliços:
  • Una bona feina? Molts diners? Èxit? Una parella? Llibertat?

Per a cada persona és diferent. Però què passa quan no ho aconseguim?
Veritablement cal tenir parella per a ser feliç? O tenir una feina fixe? O una família ideal, molt unida?

El secret de la felicitat, consisteix en sentir-se be amb un mateix i amb la vida, siguin quines siguin les circumstàncies. Seria més aviat, tenir un equilibri, una estabilitat, que, passi el que passi al nostre voltant, no es trenqui.

La majoria de persones a qui els demano què és per a ells la felicitat, coincideixen en unes poques coses: Acceptar allò que no es pot canviar, valorar el que som i el que hem  aconseguit. Viure els moments, gaudir dels bons moments: un cafè amb els amics, un paisatge, una pel·lícula,... valorar els petits detalls de la vida.

En conclusió, valorar més el que som i tenim que allò que no som i no tenim...

I per a tu, quin és el secret de la felicitat?


NOTA: Si t'ha agradat, si us plau comparteix. I si vols fer algun comentari, em serà útil i de gran interès. Gràcies.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars