ELS CANVIS DE 180º

(Dedicat a Raquel)


Les nostres vides passen per diferents etapes, que es podrien resumir en 4 fases:
  • Fase d'estabilitat
  • Fase d'inquietud
  • Fase de crisi
  • Fase de canvis
  • Tornada a la estabilitat

1. La fase d'estabilitat:

És una fase, que pot durar més o menys, en la què ens sentim en pau i en la què gaudim de bastants moments de felicitat.
La felicitat no és un estat permanent de satisfacció, més aviat consisteix en trobar-se en equilibri i a gust amb un mateix.
La felicitat tampoc és l'absència de problemes: es tracta de que aquests no ens desequilibrin. Si estem a gust amb nosaltres mateixos i amb la nostra vida, els problemes els “toregem”sense causar-nos grans pertorbacions.
És quan no estem bé, quan qualsevol contratemps ens sembla una muntanya insalvable.
La felicitat la trobarem a dins nostre, quan estem en harmonia amb el nostre entorn. És absurd buscar-la fora, per exemple en una altra persona.

2. Fase d'inquietud:

És quan vivim en allò que es coneix com a “zona de confort”. És una zona estable, coneguda, en la qual ens sentim segurs, però que no ens fa feliços, pot ser que fins i tot ens estigui mortificant.
A voltes preferim lo dolent i conegut. Ens hem habituat a la nostra situació actual. Sortir de la zona de confort implica abandonar el nostre cau segur, comporta un risc. Quan estem massa temps en aquesta zona, caiem en l'estancament. Ens bloquegem. Deixem de confiar en les nostres capacitats. Ens adormim.
Fer un pas endavant per sortir d'aquesta zona, suposa una crisi. Quant de temps triguem a sortir-ne, dependrà en gran part de la nostra capacitat per a adpatar-nos al canvi, a les nostres pors, als recolzaments que trobem...



3. Fase de crisis:

Moltes vegades sortim de l'estancament quan ja no podem aguantar més una situació: hem d'arribar al límit per reaccionar, per sortir. Potser hauríem de replantejar-nos si hem d'arribar a aquest extrem, o sabent que tard o d'hora haurem de canviar, paga la pena arriscar-se i sortir abans, no patir tant i marxar amb la nostra autoestima i la nostra energia menys malmeses.

4. Fase de canvis:


Quan una persona passa per una situació de crisi existencial, quan fallen els fonaments de la seva vida, ja sigui per una separació de parella, perdre la feina o simplement assumir que no és feliç, és un moment de trencament, que es pot aprofitar per a fer canvis profunds.
Quan estem estables, fem molts pocs canvis. Quan ens movem en la zona de confort, ens estem conformant amb una vida que no ens omple, però tot i així ens enganxem a ella.
És amb la crisi, quan podem fer canvis a la nostra vida. I de nosaltres depèn si aquests canvis són positius, o ens deixem arrossegar per la desesperació i l'estancament.
Una forta crisi comporta un canvi profund, i encara que sigui difícil i dolorós, encara que ens provoqui moments de por, tristesa, d'incertesa, de ben segur que a la llarga serà positiu. És una oportunitat de millorar la nostra vida.
La crisi de canvi requereix que ens analitzem, que escoltem les nostres necessitats i desitjos, que ens replantegem si estem caminant en la direcció correcta per tal d'assolir els nostres objectius. Suposa prendre decisions, trencar esquemes que no ens serveixen i arriscar-nos.

En conclusió, una crisi és una oportunitat de canvi, una ocasió per millorar la nostra vida, revisar els nostres valors i aspiracions i per replantejar-nos quin és el sentit de la nostra existència. I sempre és positiu.


NOTA: Si t'ha agradat, si us plau comparteix. I si vols fer algun comentari, em serà útil i de gran interès. Gràcies.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars